Resultado de búsqueda
1042 – 1090. García era el menor de los tres hermanos varones, hijos de Fernando I. Tenía 23 años cuando heredó el reino de Galicia, correspondiéndole además las parias de Badajoz y Sevilla. Su formación había corrido a cargo del religioso Cresconio, obispo de Iria. Con semejante maestro, la formación tanto política como guerrera de ...
27 de sept. de 2023 · Biografías Renacimiento Historia de Italia. Hábil banquero y político prudente, Cosimo de Medici sentó las bases de una dinastía que duraría tres siglos. En una Florencia dividida por las rivalidades entre las grandes familias, utilizó su riqueza para tejer una vasta red de influencias que lo convirtieron en el primer señor de facto de ...
26 de jul. de 2018 · Amb El Cicle de la Vida, és mostra com Peter Paul Rubens pinta a través de referències al·legòriques, mitològiques i cristianes, a la reina de França; i com aquestes mostres artístiques traspassen com a referència directa de la iconografia del poder al barroc francès.
Per a altres significats, vegeu « Julià de Mèdici (1479-1516) ». Julià I de Mèdici — Giuliano de'Medici (italià) — ( Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478 .
Fill de Joan de Mèdici i Riccarda Bueri, i germà de Llorenç de Mèdici el Vell. Es va casar vers el 1416 amb Contessina de Bardi, filla d’Alexandre de Bardi. D’aquesta unió nasqueren: Pere I de Mèdici (1416-1469), senyor de Florència, Joan de Cosme de Mèdici (1421-1463).
Amb El Cicle de la Vida, és mostra com Peter Paul Rubens pinta a través de referències al·legòriques, mitològiques i cristianes, a la reina de França; i com aquestes mostres artístiques traspassen com a referència directa de la iconografia del poder al barroc francès. ca: dc.description.abstract
Pere de Mèdici (1546-1547) Garcia de Mèdici (1547-1562) Antoni de Mèdici ; Ferran I de Mèdici (1549-1609), Gran Duc de Toscana; Anna de Mèdici ; Pere de Mèdici (1554-1604) El matrimoni amb Cosme I Mèdici es va organitzar, sense cap mena de dubte, no només pel seu gran dot sinó també per raons polítiques i dinàstiques.
