Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Franklin J. Schaffner (født 30. mai 1920 i Tokyo, Japan, død 2. juli 1989 i Santa Monica, California, USA) var en amerikansk regissør. Han vant Oscar for beste regi med filmen Patton – menneske og soldat (1970).

  2. Franklin J. Schaffner; Ayudante de dirección: Eli Dunn José López Rodero Michael D. Moore Brian Bilgorri Ray Corbett: Dirección artística: Gil Parrondo Urie McCleary Michael Pickwoad Jack Senter: Producción: Frank McCarthy Frank Caffey Francisco Day Eduardo García Maroto Tadeo Villalba Francisco Ariza James Blakeley Ralph M. Leo: Guion ...

  3. Director: Planet of the Apes. Franklin J. Schaffner was one of the most innovative creative minds in the early days of American network television, utilizing a moving camera in the days when most television directors kept the camera static. His eye for visuals was developed in the dozens of live television programs he directed on prestigious ...

  4. Franklin James Schaffner (30. svibnja 1920. - 2. srpnja 1989.), američki filmski redatelj. Schaffner je rođen kao sin misionara u Tokiju, Japan te je odrastao u toj zemlji. Vratio se u Sjedinjene Države i diplomirao na koledžu Franklin and Marshall u Lancasteru, Pennsylvania, gdje je bio aktivan u dramama.

  5. Franklin J. Schaffner (n. 30 mai 1920, Tokio ca Franklin James Schaffner – d. 2 iulie 1989, Santa Monica) a fost un regizor american. El a început cariera de regizor de film la televiziune prin anii 1950. Schaffner a fost distins cu mai multe premii cinematografice printre care se numără premiul Emmy acordat în anul 1960, sau premiul ...

  6. Box office. $33.3 million [2] Planet of the Apes is a 1968 American science fiction film directed by Franklin J. Schaffner from a screenplay by Michael Wilson and Rod Serling, loosely based on the 1963 novel by Pierre Boulle. The film stars Charlton Heston, Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans, James Whitmore, James Daly, and Linda Harrison.

  7. Culte, metòdic i melòman, Franklin J. Schaffner va viure els darrers anys d'una concepció del cinema de background, que començava a sucumbir davant les històries despersonalitzades, plenes d' efectes especials, que copava el mercat cinematogràfic americà. Les seves següents cintes són mostres d'un cinema anacrònic dins de la ...