Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. ast.wikipedia.org › wiki › YiddishYiddish - Wikipedia

    yid. ISO 639-3. El yiddish, tamién conocíu como ídish, ya inclusive yidis ( ייִדיש y ídish y אידיש ídish, pronunciaos /'jidiʃ/ y dambos significando 'xudíu') ye un idioma perteneciente a les comunidaes xudíes asquenazíes tanto del centru como del este européu, según aquelles de los sos descendientes nel continente ...

  2. Estella Agsteribbe. Estella «Stella» Agsteribbe ( 6 d'abril de 1909 , Ámsterdam – 17 de setiembre de 1943 , Auschwitz) foi una ximnasta neerlandesa. Ganó una medaya d'oru como miembru del equipu femenín neerlandés de ximnasia artística nos Xuegos Olímpicos d'Ámsterdam 1928, celebraos na so ciudá natal. [1]

  3. ast.wikipedia.org › wiki › Clara_HaskilClara Haskil - Wikipedia

    pueblu xudíu pueblu sefardín: Muerte: Bruxeles, 7 d'avientu de 1960 (65 años) Sepultura: Cementeriu de Montparnasse: Causa de la muerte: muerte por caída desde altura (es) Estudios; Estudios: Conservatoriu de París: Llingües falaes: francés: Alumna de: Alfred Cortot Lazare Lévy (es) Richard Robert: Oficiu: pianista: Premios

  4. En 1897 llevar a cabu'l Primer Congresu sionista onde se proclamó la decisión d'establecer una patria pal pueblu xudíu en Eretz Israel. La Declaración de Balfour , de 1917 , afirmaba que'l gobiernu británicu vía favorablemente l'establecimientu de la patria xudía en Palestina, entendiendo qu'esto nun perxudicaría los derechos civiles y relixosos de les comunidaes non xudíes en Palestina.

  5. El Primer Templu foi construyíu pol rei Salomón pa sustituyir al Tabernáculo como únicu centru de cultu pal pueblu xudíu. Foi escaláu pol faraón Sisac (Sheshonq I) en 925 e.C. y destruyíu polos babilonios mientres el segundu asediu de Nabucodonosor II a Xerusalén en 587 e.C.

  6. Equí vivió como pueblu llibre y soberanu; equí creó una cultura con valores nacionales y universales. De siguío foi mentando con rapidez los finxos que travesara'l pueblu xudíu na so historia recién, recordando'l llargu exilio y el modernu Yishuv , ensin escaecese de remembrar a Herzl y a la Declaración Balfour , l' Holocaustu y el votu favorable de la ONX.

  7. ast.wikipedia.org › wiki › Shifra_LererShifra Lerer - Wikipedia

    nm0499874. Shifra Lerer ( 30 d'agostu de 1915 , Avellaneda – 12 de marzu de 2011 , Manhattan) foi una actriz y cantante d' Estaos Xuníos, nacida na Arxentina y proveniente del teatru idish. [3] A lo llargo de la so carrera, que duró 90 años [3] [4] Lerer actuó y cantó xunto a la gran mayoría de les figures importantes del teatru ídish.