Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Luis II de Lorena, Cardenal de Guisa (Dampierre, 6 de julio de 1555 - Castillo de Blois, 24 de diciembre de 1588), fue un noble y religioso francés, perteneciente a la célebre Casa de Guisa, rama de la Casa de Lorena, que desempeñó un papel de primer orden en la vida política francesa del siglo XVI.

  2. Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del segle xvi.

  3. Lluís de Lorena (7 de desembre de 1641 – 13 de juny de 1718) fou comte d'Armanyac i Brionne a la mort del seu pare el 1666 (i de Charny a la mort de la seva mare el 1652). El Gran Terratinent de França, com era anomenat, fou membre d'una branca secundària de la casa de Guisa, al seu torn branca secundària de la Casa de Lorena, sobirana a ...

  4. Lluís de Lorena o de Guisa, duc de Joyeuse, duc d'Angulema (com Lluís II) i príncep de Joinville, nascut l'11 de gener de 1622, mort a París el 24 de setembre de 1654, va ser duc de Joyeuse de 1647 a 1654 i príncep de Joinville el 1654.

  5. La Casa de Guisa (francés: Maison de Guise) fue una familia de la nobleza francesa, que alcanzó el apogeo de su poder en la segunda mitad del siglo XVI, destacando por su participación en las Guerras de Religión. La Casa de Guisa, una rama menor de la casa de Lorena, fue fundada por Claudio de Lorena, quien en 1528 recibió el ...

  6. Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del segle xvi. Va ser arquebisbe-duc de Reims de 1574 a 1588.

  7. Cardenal de Guisa (1527-1578). Hermano de Francisco y Carlos de Lorena, arzobispo de Sens, nació en 1527 y murió en 1578. Asistió a la elección de Paulo IV, consagró a Enrique III, y no se distinguió sino por su afición a los placeres de la mesa.