Resultado de búsqueda
21 de oct. de 2019 · Joan, l’Infant Romà, va morir a Gènova el 1547, després d’una vida més aviat grisa, primer a París al costat d’Alfonso d’Este, i després a Roma, “en la mediocre i segura posició d’empleat de la diplomàcia papal”, en paraules de Bellonci. El 1519 Lucrècia es va quedar novament en estat, però aquell embaràs es va ...
daughter of Ercole II d'Este, Duke of Ferrara. ... Lucrècia Maria d'Este: 1: French: Lucrèce d'Este: 0: Dutch: Lucrezia d'Este: 0: Significant Dates. 12/16/1535 ...
Lucrecia Borgia, en valenciano Lucrècia Borja, en latín Lucretia Borgia, en italiano Lucrezia Borgia y en español Lucrecia de Borja ( Subiaco, 18 de abril de 1480- Ferrara, 24 de junio de 1519), fue la hija de Rodrigo Borgia, el poderoso renacentista valenciano que más tarde se convirtió en el papa Alejandro VI, y de Vannozza Cattanei ...
23 de mar. de 2023 · From Wikimedia Commons, the free media repository. Lucrezia Borgia (or "Lucrecia Borgia") (April 14 or April 18, 1480 - June 24, 1519) was the daughter of Rodrigo Borgia, the powerful Renaissance Spaniard who would later become Pope Alexander VI and Vannozza Cattanei. Her brother was the notorious despot Cesare Borgia .
19 de jul. de 2021 · Italiano: Lucrezia d'Este; ritratto attribuito a Federico Zuccari "La dama ritratta è tradizionalmente identificata con Lucrezia d'Este, prima moglie di Francesco Maria II Della Rovere. Il dipinto presenta grande finezza descrittiva nell'abito, che una sottile pennellata ci scopre in tutta la sua ricchezza decorativa, e nel volto dallo sguardo assorto pur nei lineamenti dolci e delicati.
Lucrècia havia sortit de Roma el 1502 per instal·lar-se a la cort ducal dels Este i ja no va tornar mai més a la ciutat. La historiografia d’arrel romàntica ha interpretat els anys a Ferrara com un retir aburgesat que la salva de la caiguda dels Borja. La mort d’Alexandre deixa Lucrècia en una situació delicada, davant de la campanya ...
3 de oct. de 2020 · Ferdinand GREGOROVIUS, Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, pròleg d’Eulàlia Duran, ed. de Maria Toldrà, trad. de Sebastià Moranta, València: Tres i Quatre; IIEB, 2007 (Biblioteca Borja, 4), p. 176-182 i 415-418.
