Resultado de búsqueda
Acadèmia de l'Aragonès. L' Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, [1] amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa. [2]
26 de abr. de 2022 · L’aragonès, com el català i el castellà, ve del llatí, bé, de fet és l’evolució natural que ha tingut el llatí a l’Aragó. L’aragonès és una llengua en greu perill d’extinció i com a tal, és difícil de saber quanta gent la parla, perquè molta gent l’amaga, però es calcula que la parlen entre 30.000 i 50.000 persones.
Castellà aragonès. El Castellà aragonès ( Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d' Aragó. [1] [2] [3] És un dels dialectes que conformen el castellà. També és denominat, sobretot per part dels aragonesos, com a baturro . El límit geogràfic entre el castellà i l'aragonès ...
Usuari. : Craqueo/proves. La Crònica aragonesa de 1305, també anomenada Crònica dels estats peninsulars o Crònica navarro-aragonesa, és una història general d'Espanya escrita en aragonès i centrada en aquest regne i els seus orígens llegendaris en els reis de Sobrarbe (que es posen davant dels de Navarra), [1] la primera redacció de la ...
Crònica dels estats peninsulars. La Crònica aragonesa de 1305, també anomenada Crònica dels estats peninsulars o Crònica navarro-aragonesa, és una història general d'Espanya escrita en aragonès i centrada en aquest regne i els seus orígens llegendaris en els reis de Sobrarbe (que es posen davant dels de Navarra), [1] la primera ...
El aragonés del valle de Vió o de Vallivió es la variedad dialectal del aragonés, dentro del bloque central, hablada en los valles de Vió y de Fanlo, en el Sobrarbe ( Huesca, España ). Esta zona engloba las localidades de Fanlo, Vió, Buerba, Buisán, Morillo de Sampietro, Nerín, Sercué, Gallisué, Ceresuela y Yeba.
Josep Maria Aragonès. Josep Maria Aragonès Rebollar ( Barcelona, 1926- San Feliú de Llobregat, 14 de julio de 2017) fue un sacerdote, escritor y activista cultural español, protagonista del caso Galinsoga. Estudió en los seminarios de Solsona y de Barcelona. Durante años escribió una columna al semanario Catalunya Cristiana.
