Resultado de búsqueda
23 de oct. de 2023 · Una experiència de gairebé 180 km pedalejant en família i allotjant-nos en càmpings amb la nostra tenda de campanya de què hem gaudit moltíssim tots. Avui toca la 3a etapa, el 3r dia en ruta, d'aquesta aventura, després de la jornada d'ahir de la Etapa 2 on arribem a Constança i de la Etapa 1, d'Àustria, a Arbon, Suïssa (38 km) .
Regne de França. El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l' edat mitjana (segle ix) i l' edat moderna (final del segle xviii) -la darrera corresponent al període conegut com l' antic règim - i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa. Després de la partició en tres de l' Imperi ...
Constança de Arles. Constança de Arles ou Constança da Provença (em francês: Constance; 987 / 989 - 22 ou 25 de julho de 1032 ), foi rainha consorte de França, casada com Roberto II de França. Era filha de Adelaide-Branca de Anjou e de Guilherme I da Provença e Arles .
D'aquesta unió en nasqué una filla, la princesa Elisabet de França ( 1105 - 1175 ), casada el 1119 amb el seu cosí Guillem de Vermandois. El 1107 Lluís VI de França aconseguí el divorci de la seva esposa per tornar-se a casar de nou. Es casà, en segones núpcies, el 4 de maig de 1115 a París amb Adelaida de Savoia, filla del comte ...
Delfí de França. Delfí (de l' occità daufin a través del francès dauphin , ' dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant. L'últim a portar el títol va ser Lluís Antoni de Borbó i Savoia, duc d' Angulema. [1]
Orígens familiars. Nasqué el 4 de maig de l'any 1008 a Reims sent el tercer fill de Robert II de França i la seva tercera esposa, Constança d'Arles.Era net per línia paterna d'Hug Capet i Adelaida d'Aquitània, i per línia materna de Guillem I de Provença i Adelaida d'Anjou.
El pas següent va ser la guerra entre Aragó i França, basada en l'excomunicació papal de Pere III i la donació de la Corona d'Aragó a Carles de Valois, fill de Felip III de França, que va ser investit el 27 de febrer de 1284. Per a estimular la intervenció del monarca francès, el papa Martí IV va donar a la guerra caràcter de croada.
