Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Navarrès (dialecte) S'anomena navarrès o romanç navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est del Regne de Navarra. No existia separació neta entre el navarrès i l'aragonès. Les denominacions d' aragonès, navarrès i riojà no responen a diferències reals que existissin en una mateixa època (de fet ...

  2. Portal viquipedista; Agenda d'actes; Canvis recents; La taverna; Contacte; Xat; Donatius; Ajuda

  3. Els elements romanços que es troben en el llatí medieval també informen de com era l'aragonès de la Vall de l'Ebre. L'aragonès de la Vall de l'Ebre estava en contacte al sud-est amb l'aragonès de les comunitats aragoneses en el Sistema Ibèric i amb el navarrès al nord-est, però era més semblant a les parles alt-aragoneses.

  4. Castellà aragonès. El Castellà aragonès ( Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d' Aragó. [1] [2] [3] És un dels dialectes que conformen el castellà. També és denominat, sobretot per part dels aragonesos, com a baturro . El límit geogràfic entre el castellà i l'aragonès ...

  5. 26 de abr. de 2022 · L’aragonès, com el català i el castellà, ve del llatí, bé, de fet és l’evolució natural que ha tingut el llatí a l’Aragó. L’aragonès és una llengua en greu perill d’extinció i com a tal, és difícil de saber quanta gent la parla, perquè molta gent l’amaga, però es calcula que la parlen entre 30.000 i 50.000 persones.

  6. El aragonés del valle de Vió o de Vallivió es la variedad dialectal del aragonés, dentro del bloque central, hablada en los valles de Vió y de Fanlo, en el Sobrarbe ( Huesca, España ). Esta zona engloba las localidades de Fanlo, Vió, Buerba, Buisán, Morillo de Sampietro, Nerín, Sercué, Gallisué, Ceresuela y Yeba.

  7. Josep Maria Aragonès. Josep Maria Aragonès Rebollar ( Barcelona, 1926- San Feliú de Llobregat, 14 de julio de 2017) fue un sacerdote, escritor y activista cultural español, protagonista del caso Galinsoga. Estudió en los seminarios de Solsona y de Barcelona. Durante años escribió una columna al semanario Catalunya Cristiana.