Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Fernando I Gonzaga de Mantua. [ editar datos en Wikidata] Catalina de Médici (en italiano: Caterina; Palacio Pitti, 2 de mayo de 1593- Siena, 17 de abril de 1629) fue duquesa consorte de Mantua y Montferrato como la segunda esposa de Fernando I Gonzaga de Mantua, y gobernadora de Siena en derecho propio desde 1627.

  2. Cristina de Lorena. Cristina de Lorena ( Bar-le-Duc, ducat de Lorena, 16 d'agost de 1565 - Florència, Gran ducat de Toscana, 19 de desembre de 1636) fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana.

  3. Christina of Lorraine (francés: Christine de Lorraine, italiano: Cristina di Lorena) (16 de agosto de 1565 - 19 de diciembre de 1637) fue una noble francesa de la Casa de Lorena que se convirtió en Gran Duquesa de Toscana por matrimonio. Se desempeñó como Regente de Toscana junto con su nuera durante la minoría de edad de su nieto de 1621 ...

  4. Cristina de Lorena por Tiberio Titi. Cristina de Lorena (en francés, Christine de Lorraine; Bar-le-Duc, 16 de agosto de 1565- Florencia, 19 de diciembre de 1637) fue la consorte del gran duque de Toscana, Fernando I de Médici .

  5. House of Hohenberg (en) Part de. Giràrdides. La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena. La família va regnar sobre Lorena del 1048 al 1453 i del de 1484 al 1736, i sobre el ducat de ...

  6. Carlos de Gonzaga-Nevers, (22 de octubre de 1609 - Cavriana, 14 de agosto de 1631), hijo del Duque de Mantua Carlos I de Gonzaga-Nevers y de su esposa Catalina de Mayena. Fue el duque de Nevers y Rethel, junto con su padre. Al morir antes que su padre, el Ducado pasó a manos de la regencia de su esposa María de Gonzaga y más tarde a su hijo ...

  7. Caterina nu stătu mult să-şi plângă soţul şi nici nu respectă tradiţia, care impunea reginelor franceze să rămână închise, timp de patruzeci de zile după moartea regelui, într-o cameră drapată cu negru, în chiar locul decesului. După douăzeci şi şapte de ani de ascultare preasupusă, înţelese că sosise clipa să iasă din umbră şi să ia cu rapiditate în mână ...