Resultado de búsqueda
Joana de Valois (1435 - 1482), princesa de França i duquessa consort de Borbó (1456-1482). Orígens familiars. Nasqué el 1435 sent filla del rei Carles VII de França i la seva esposa Maria d'Anjou. Per línia paterna era neta del rei Carles VI de França i Elisabet de Baviera, i per línia materna del duc Lluís II d'Anjou i Violant d'Aragó.
Joanna I, also known as Johanna I ( Italian: Giovanna I; December 1325 [1] – 27 July 1382), was Queen of Naples, [a] and Countess of Provence and Forcalquier from 1343 to 1382; she was also Princess of Achaea from 1373 to 1381. Joanna was the eldest daughter of Charles, Duke of Calabria and Marie of Valois to survive infancy.
27 de jul. de 2015 · Joanna I, also known as Johanna I (Italian: Giovanna I; December 1325 [1] – 27 July 1382), was Queen of Naples, and Countess of Provence and Forcalquier from 1343 to 1382; she was also Princess of Achaea from 1373 to 1381. Joanna was the eldest daughter of Charles, Duke of Calabria and Marie of Valois to survive infancy.
XV o XVI de la obra de Boccaccio De mulieribus claris: la reina Juana. BnF. Juana I de Anjou-Sicilia ( Nápoles, 1326 - Aversa, Campania, 1382) fue reina de Nápoles y Condesa de Provenza y Forcalquier (1343 - 1382), Reina Titular de Jerusalén, Reina titular consorte de Mallorca y Princesa de Acaya.
La casa de Valois tiene su origen en la figura de Carlos de Valois, hijo del monarca francés Felipe III, por tanto miembro de la dinastía de los Capetos. En 1284 fue investido como conde de Valois a los que añadió los títulos de conde de Anjou y de Maine; de Alençon y de Chartres.
Filla de Carles de Calàbria, duc de Calàbria, i la seva segona esposa Maria de Valois. Era neta per línia paterna del rei Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó , i per línia materna del duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou .
Santa Joana de Valois o Joana de França ( Nogent-le-Roi, 1464 - Bourges, 1505 ), princesa de França i duquessa de Berry. En 1502 va fundar l' orde monàstic de les Anunciates. Joana de Valois fou beatificada el 1743 pel Papa Benet XIV, posteriorment fou canonitzada el 1950 pel Papa Pius XII, 445 anys després de la seva mort.
