Resultado de búsqueda
Magnus von Dänemark (* 14. August 1540 ; † 18. März 1583 auf Burg Pilten in Pilten ) war Prinz von Dänemark und Norwegen , Prinz und Titularherzog von Schleswig und Holstein , Bischof von Ösel-Wiek (1560–1572), Kurland (1560–1583) und Reval (1560–1583), sowie designierter König von Livland von 1570 bis 1577.
Erik Magnus Staël von Holstein en 1796 Le baron de Staël appartient à l'illustre famille Staël von Holstein , originaire d'Allemagne et de Livonie . Engagé volontaire dans l'infanterie d' Ostrogothie en 1760 , sergent en 1763 , porte-fanion en 1768 , lieutenant au régiment de Sudermanie en 1772 [1] puis capitaine, il devient en 1776 chambellan de la reine Sophie Madeleine .
Magnus de Holstein fue un príncipe de Dinamarca y miembro de la Casa de Oldemburgo. Como vasallo de Iván IV de Rusia fue el rey titular de Livonia entre 1570 y 1578.
Le duché de Holstein (en allemand : Herzogtum Holstein ; en danois : Hertugdømmet Holsten) est un ancien État du Saint-Empire romain. Il est né en 1474, lorsque le roi Christian Ier de Danemark, qui était alors aussi bien duc de Schleswig que comte de Holstein en union personnelle, obtint de l' empereur Frédéric III l'élévation du ...
Magnus de Holstein y Ducado de Curlandia y Semigalia · Ver más » Guerra Livona. La Guerra Livona de 1558-1583 fue un conflicto militar muy largo entre Dinamarca, Polonia, Rusia y Suecia para controlar la región histórica de Livonia, actuales Estonia y Letonia. ¡Nuevo!!: Magnus de Holstein y Guerra Livona · Ver más »
Magnus Ladulås, egentligen Magnus Birgersson, född omkring 1240, död 18 december 1290 på Visingsö, var kung av Sverige 1275–1290. Magnus var son till Birger jarl och Ingeborg Eriksdotter. Han var gift med Helvig av Holstein och far till bland andra efterträdaren Birger Magnusson.
Magnus de Holstein і Fortalesa de Salacgrīva · Veure més » Guerra de Livònia La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.
