Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Wir sagen: Herzlich willkommen in unserer MAGNUS-Wertewelt. Mehr erfahren. MAGNUS –. da ist jede Menge drin. Da ist NORDEN drin. Hier sind wir zu Hause. Hier engagieren wir uns für die wertvollste Ressource, die wir haben: Wasser. Unser MAGNUS Mineralwasser gibt es nur in der Region – von Schleswig-Holstein und Hamburg, Mecklenburg ...

  2. Magnus al Danemarcei sau Magnus de Holstein (n. 26 august 1540, Copenhaga, Danemarca – d. 28 martie 1583, Piltene ⁠ (d), Ducatul Curlandei și Semigaliei, Polonia-Lituania) a fost prinț al Danemarcei, [3] duce de Holstein ⁠ (d) și membru al casei de Oldenburg. Ca vasal al țarului Ivan al IV-lea al Rusiei, a fost, cu numele, rege al ...

  3. Magnus de Holstein (alemany: Magnus) (palau de Christiansborg, 26 d'agost de 1540 - Piltene, 28 de març de 1583) va ser un príncep de Dinamarca i membre de la Casa d'Oldenburg. Com a vassall d' Ivan IV de Rússia va ser el rei titular de Livònia entre 1570 i 1578.

  4. Friherre Erik Magnus Staël von Holstein i Svenska dräkten med Svärdsorden på bröstet och en kammarherrenyckel i skärpet. Erik Magnus Staël von Holstein, född 25 oktober 1749, död 9 maj 1802 i Poligny, Jura, i Frankrike, var en svensk adelsman ( friherre) och diplomat .

  5. Staël von Holstein. Baron Erik Magnus Staël von Holstein, (25 October 1749, Loddby, Sweden – 9 May 1802, Poligny, France) was a Swedish diplomat, soldier and courtier best known for being Sweden's Ambassador to France during the end of the Ancien Regime and the early years of the French Revolution, as well as being the husband of Madame de ...

  6. Erik Magnus Staël von Holstein en 1796. Le baron de Staël appartient à l'illustre famille Staël von Holstein, originaire d' Allemagne et de Livonie. Engagé volontaire dans l'infanterie d' Ostrogothie en 1760, sergent en 1763, porte-fanion en 1768, lieutenant au régiment de Sudermanie en 1772 1 puis capitaine, il devient en 1776 chambellan ...

  7. Magnus fue el primer duque de Sajonia-Lauenburgo que adoptó una posición complaciente en la disputa del privilegio electoral entre Sajonia-Lauenburgo y Sajonia-Wittenberg. Se abstuvo de mostrar en su blasón, sobre un fondo de sable y plata, las espadas electorales (Kurschwerter) en gules. Las espadas electorales indicaban el cargo como ...