Resultado de búsqueda
Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics. El terme "palatí" fa referència a la seva vinculació amb el palau regi, en ser un dels oficis de Cort del denominat officium palatinum.
El Palatinat del Rin ( Pfalzgrafschaft bei Rhein ), més endavant Electorat del Palatinat ( Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz ), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356 .
Le comte palatin (du latin palatinus « au palais », cf. paladin ; en allemand : Pfalzgraf) était à l'origine un titre de haut fonctionnaire à la cour de l'Empire carolingien assumant des tâches administratives et juridictionnelles. Le palatinat correspond aux palais impériaux et aux domaines associés qui leur ont été assignés.
Imperial, royal, noble,gentry and chivalric ranks in Europe. A count palatine ( Latin comes palatinus ), also count of the palace or palsgrave (from German Pfalzgraf ), was originally an official attached to a royal or imperial palace or household and later a nobleman of a rank above that of an ordinary count.
El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.
Llista dels comtes palatins de Borgonya. Dinastia d'Ivrea. 986 - 1026: Otó Guillem de Borgonya (962-1026) comte de Borgonya, fill del rei Adalbert I d'Itàlia. 1026 - 1057: Renald I de Borgonya (986-1057) comte de Borgonya, (fill) 1057 - 1087: Guillem I de Borgonya (1020-1087) comte de Borgonya, comte de Mâcon (fill) [1]
Frederic III del Palatinat | enciclopedia.cat. Temps de lectura: 1 min. Frederic III del Palatinat. el Piadós (snom.) (Simmern, 1515 — Heidelberg, 1576) Elector del Palatinat (1559-76) i comte palatí de Simmern ( Frederic II) (1557-76). Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat.
