Resultado de búsqueda
Joana I de Borgonya (1191-1205), nascuda Joana de Hohenstaufen, va ser Comtessa de Borgonya de l'edat de 9 anys a la seva defunció als 14 anys. Mateu d'Alsàcia Era el segon fill de Thierry d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou
14 de abr. de 2012 · Joana la Boja. La Plaça de Sant Pere del Vaticà. Barcelona, 14 d’abril de 1931. Tercera descendent dels Reis Catòlics, Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, va convertir-se en hereva al tron castellà després de les morts de la infanta Isabel (1470-1498) i l’infant Joan (1478-1497). Reina nominal de Castella a la mort d ...
Comtat de Borgonya. El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole. Va tenir comtes privatius del segle x al segle xvii. S'estenia per Vesoul, Besançon, Dole, Lons-le-Saunier i Pontarlier i correspon aproximadament al Franc-Comtat actual exclòs el comtat de ...
Joana I de Borgonya (1191-1205), nascuda Joana de Hohenstaufen, va ser Comtessa de Borgonya de l'edat de 9 anys a la seva defunció als 14 anys.
Joana de Borgonya «la Boiteuse» (1293 - París, 1348) fou infanta del Ducat de Borgonya i reina consort de França (1328-1348). 40 les relacions.
Joana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya (+1329), casada amb Felip V de França el Llarg; Comtat palatí de Borgonya. El comte Otó IV de Borgonya es va casar amb Matilde comtessa d'Artois (1309-1329) i van tenir una sola filla: Joana de Borgonya, comtessa d'Artois per herència materna i comtessa de Borgonya per herència paterna.
19 de abr. de 2012 · L’herència de Carles V. Una combinació de matrimonis dinàstics i morts prematures van fer recaure sobre Carles V el destí de convertir-se en una monarca que governava un Imperi mundial. Així, gràcies a la política matrimonial articulada pels Reis Catòlics, sobre Carles V, fill de Joana de Castella i Felip de Borgonya, va recaure una ...
