Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. María de Médici nació el 26 de abril de 1575 en Florencia, Gran Ducado de Toscana. Pertenecía a la rica y poderosa Casa de Medici y era la sexta hija de Francisco I de Médici (1541-1587), gran duque de Toscana, y de Juana de Habsburgo-Jagellón (1547-1578), archiduquesa de Austria. 2 3 . Cercana a los artistas de su Florencia natal, fue ...

  2. 22 de feb. de 2024 · Garcia de Mèdici nació en Florencia (Ciudad de Italia, situada en la región de Toscana) el 05/07/1547 y murió en Pisa (Municipio italiano) el 06/12/1562 a la edad de 15 años. Hoy Garcia de Mèdici tendría 476 años.

  3. Maria de Mèdici (regent de França) Retrat de Maria de Mèdici, v 1622. Realitzat per Rubens, Museu del Prado, Madrid. Maria de Mèdici ( 26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència - 4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi Romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra ( 1600 - 1610) i regent de França ( 1610 - 1617 ).

  4. Francesc I de Mèdici. Rittrato di Francesco I de' Medici, obra de Bronzino. Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana ( Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587 .

  5. Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l' art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia. Els Mèdici, governen durant uns tres segles ( segle xiv - xv) tot patint exilis, sempre amb esplendor, fins a la seva davallada al segle xviii.

  6. Lucrècia de Mèdici, també anomenada Lucrècia de Lorenzo de Mèdici, ( Florència, República de Florència, 4 d'agost de 1470 - íd. 1553) fou membre de la casa de Mèdici. Fou la filla primogènita de Llorenç el Magnífic i la seva esposa Clarice Orsini. Fou neta per línia paterna de Pere I de Mèdici i Lucrezia Tornabuoni, i per línia ...

  7. 26 de jul. de 2018 · Amb El Cicle de la Vida, és mostra com Peter Paul Rubens pinta a través de referències al·legòriques, mitològiques i cristianes, a la reina de França; i com aquestes mostres artístiques traspassen com a referència directa de la iconografia del poder al barroc francès.