Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. 7 de sept. de 2017 · 7Sep 201715 Ago 2021. En 1506 Fernando II el Católico contrajo segundas nupcias con Germana de Foix, una noble francesa que era nada menos que sobrina del rey de Francia. Este fue sobre todo un matrimonio político, pues las relaciones entre los galos y la Corona de Aragón eran muy difíciles, ya que llevaban varios años de guerras para ...

  2. 15 de oct. de 2023 · Temps de lectura: 2 minuts. Tal dia com avui de l’any 1536, fa 487 anys, a Llíria (País Valencià), moria Germana de Foix, que havia estat la segona esposa del rei Ferran el Catòlic, i amb la qual havia engendrat un nadó que no va sobreviure a la infantesa, però que estava cridat a regnar els estats de la corona catalanoaragonesa.

  3. 19 de jul. de 2020 · Ese niño -llamado Juan- fue el hijo que Fernando el Católico tuvo con Germana de Foix tras enviudar de Isabel la Católica. Juan apenas vivió 24 horas.

  4. La imagen generalizada de Germana de Foix es la de una dama frívola, banal e inconsciente, y, al mismo tiempo, se ha dicho de ella que actuó de forma terrible y durísima cuando ostentó el poder, por ejemplo, en su primer virreinato valenciano durante la represión de los agermanados. Hay aquí una aparente contradicción ante la doble ...

  5. 17 de abr. de 2012 · Germana de Foix. La mort d’Isabel la Catòlica (1504) i la crisi successòria a Castella, amb la incapacitat de Joana la Boja i el breu regnat de Felip el Bell, van portar Ferran el Catòlic a cercar noves aliances per a la Corona d’Aragó. L’escollida va ser Germana de Foix, amb qui es va casar el 19 d’octubre de 1505 a Dueñas.

  6. Germana de Foix, nomenada també com Reina Na Germana ( Foix, França, 1488 - † Llíria, Valéncia, 1538 ), esposa de Ferran II d'Aragó, fon reina consort d' Aragó ( 1505 – 1516) i virreina de Valéncia ( 1523 – 1537 ). Era filla de Joan de Foix (comte de Etampes i vescomte de Narbona) i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de ...

  7. 22 de oct. de 2017 · Vídua de Ferran II «el Catòlic», convertida en peó de la política internacional de l’emperador Carles V, de qui fou amant, i, finalment, lloctinent del Regne de València, reprimí el moviment de les Germanies amb brutalitat despietada i castellanitzà el país fins a límits que encara hui patim.