Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  2. El Duque de Angulema, también conocido como Luis Antonio de Francia, fue un miembro de la familia real francesa que desempeñó un papel clave en la Guerra de Independencia Española. Después de que los españoles se rebelaran contra el gobierno francés en 1808, Napoleón Bonaparte ordenó la invasión de España.

  3. Era hijo primogénito del duque de Artois (el futuro Carlos X), a quien acompañó al exilio al estallar la Revolución Francesa en 1789. Diez años después se casó con su prima María Teresa Carlota (única hija de Luis XVI y de María Antonieta ), que había sido liberada por los revolucionarios en 1795. Duque de Angulema.

  4. El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany. El primer comte Turpió va morir en combat contra els normands i el va substituir el seu germà Emenó, comte de Poitiers del qual va passar (amb Poitiers) al seu parent Vulgrí que va iniciar una nissaga.

  5. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  6. Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

  7. El 1 de octubre de 1823, las autoridades liberales de Cádiz, convencidas de la inutilidad de la resistencia, permitieron a Fernando VII y a su familia embarcar en una falúa que les llevó a El Puerto de Santa María (ver nótula núm. 1.911 en Gente del Puerto), donde le esperaba el Duque de Angulema.