Resultado de búsqueda
Juana I, condesa de Borgoña (1191-1205), también llamada Juana de Hohenstaufen, fue una condesa de Borgoña titular, hija de Otón I, conde de Borgoña y de Margarita de Blois. 1 . Biografía. Nacida en 1191, Juana fue condesa desde que su padre murió asesinado en Besanzón en el año 1200 hasta que ella misma murió, en el año 1205.
Joana I de Borgonya (1191-1205), nascuda Joana de Hohenstaufen, va ser Comtessa de Borgonya de l'edat de 9 anys a la seva defunció als 14 anys.. Biografia. Va néixer el 1191 sent filla del comte Otó I de Borgonya i de Margarida de Blois (1170-1230) (filla del comte Teobald V de Blois i de Chartres i d'Alix de França (al seu torn filla del rei Lluís VII de França).
Joana de Borgonya « la Boiteuse » ( 1293 - París, 1348) fou infanta del Ducat de Borgonya i reina consort de França ( 1328 - 1348 ). Filla del duc Robert II de Borgonya i la princesa Agnès de França. Per línia paterna era neta d' Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per línia materna de Lluís IX de França i Margarida de Provença.
- Biografia
- Núpcies I Descendents
- Lluites Amb Els Orleans
- Lluita Amb Els Armanyac
- Lluites Amb El Delfí
- Bibliografia
Nasqué el 28 de maig de 1371 a Dijon sent el fill primogènit del duc Felip II de Borgonya i la seva esposa, la comtessa Margarida III de Flandes. Era net per línia paterna de Joan II de França i Bonna de Luxemburg, i de Lluís II de Flandes i Margarida de Brabant.
Es casà el 12 d'abril de 1385 a Cambrai amb Margarida de Baviera-Straubing, filla del comte Albert I d'Holanda. D'aquesta unió nasqueren: 1. la infanta Margarida de Borgonya (1394-1441), casada el 1404 amb LLuís de Valois, delfí i fill de Carles VI de França, i el 1422 amb el futur duc Artur III de Bretanya 2. la infanta Caterina de Borgonya (1391-...
Joan I de Borgonya fou designat duc de Borgonya el 1404 iniciant així un conflicte amb el seu cosí Lluís I d'Orleans, germà del rei Carles VI de França. Les lluites estigueren orientades a poder aconseguir el poder reial, degut a la greu malaltia mental del rei francès, el qual deixà un gran buit de poder. Joan I de Borgonya intentà aconseguir el f...
Després de la mort de Lluís I els partidaris de Bernat VII d'Armanyac s'aliaren amb l'hereu de Lluís, oposant-se de nou a Joan I de Borgonya. La pau definitiva fou signada el 1410. En aquells moments Enric V d'Anglaterra ocupà França i intentà un atac a París. Participà en les negociacions de pau amb el rei anglès, del qual era partidari. En la bat...
El 30 de maig de 1418, en lluites encara amb el rei francès, Joan I de Borgonya aconseguí capturar la ciutat de París. Aquesta ocupació es feu, però, després de la marxa de la ciutat del delfí francès, el futur Carles VII de França. El 1419 amb la major part del nord de França ocupada pels anglesos i amb París en mans borgonyones, el delfí es veié ...
Smith, Robert Douglas; DeVries, K. The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363–1477. Boydell Press, 2005. ISBN 978-1843831624.Lindquist, Sherry C.M.. Agency, Visuality and Society at the Chartreuse de Champmol. Routledge, 2016, p. 72.Vaughan, R. «John, Duke of Burgundy». A: Encyclopædia Britannica, 1998.Vaughan, Richard. [[[:Plantilla:Googlebooks]] John the Fearless]. 2. reprinted new. Boydell Press, 2005. ISBN 978-0851159164.Joana I de Borgonya ( 1191 - 1205 ), nascuda Joana de Hohenstaufen, va ser Comtessa de Borgonya de l'edat de 9 anys a la seva defunció als 14 anys. Joana I de Borgonya. Biografia. Naixement. 1191 (Gregorià)
Juana de Borgoña, o de Chalons, (¿ Besanzón ?, 2 de marzo de 1294 - 21 de enero de 1330), 1 2 reina de Francia, esposa de Felipe V de Francia y II de Navarra, fue la primogénita de Oton IV, conde palatino de Borgoña, y de Matilde de Artois. Su hermana Blanca se casó con Carlos de La Marche, futuro Carlos IV de Francia y I de Navarra.
Juana I (1190 - 1205): heredó a la muerte de su padre el condado de Borgoña . Beatriz II (1191 - 1231): después de la muerte de su hermana, se convirtió en condesa de Borgoña. Casada con Otón I (1180 -1234), duque de Andechs y Merania, con quien tuvo 6 hijos . Fue asesinado en Besanzón. Su hija Juana heredó el condado de Borgoña.
