Resultado de búsqueda
Es semejante al valenciano meridional y puede considerarse parte del valenciano general, con las características típicamente asociadas al valenciano que se han visto anteriormente. Se habla en todo el sur de la provincia de Castellón.
- Ortografía del valenciano
La ortografía del valenciano es el conjunto de normas...
- Valenciano
El término valenciano (y sus derivados valenciana,...
- Ortografía del valenciano
The native language [g] of the Valencian Community is Valencian. Valencian is the official language in the Valencian Community, along with Spanish, which is the official language of Spain. Everyone shall have the right to know and use them, and to receive education on Valencian and in Valencian. No one can be discriminated against by reason of ...
- 2.4 million (2004)
El valenciano es una lengua romance policéntrica hablada en la Comunidad Valenciana y en la comarca de El Carche en la Región de Murcia; es hablada además bajo el glotónimo catalán en Cataluña, Islas Baleares, Andorra, la Franja de Aragón, el condado de Rosellón y la ciudad sarda de Alguer.
La Academia Valenciana de la Lengua (oficialmente y en valenciano Acadèmia Valenciana de la Llengua), también conocida por sus siglas AVL, es la institución encargada de redactar la normativa lingüística del idioma valenciano.
- AVL
- España
- Institución lingüística
- Comunidad Valenciana
- Història
- Característiques Generals
- Subdialectes
- Ens Normatius
- Denominació I Entitat
- Sociolingüística
- Bibliografia
- Enllaços Externs
El català va ser implantat al País Valencià pels colons catalans, i aragonesos que es catalanitzaren aviat, que s'establiren en este territori arran de la Conquesta feudal, duta a terme per Jaume I el Conqueridor. Una nova repoblació al segle xvii, després de l'expulsió dels moriscosi majoritàriament amb castellans, va definir de parla castellana a...
Fonètica
1. Vocalisme tònic: 1.1. Sistema de 7 vocals tòniques /a ɛ e i ɔ o u/. 1.1.1. Com a tot el bloc occidental, es pronuncia [e] "e tancada" les Ē (‹e› llargues) i Ǐ (‹i› breus) tòniques del llatí: cadena [kaˈðena], alé [aˈle], què [ˈke] (mentre que en el català oriental és [ɛ] "e oberta", en estes paraules). 1.1.2. Les vocals obertes tòniques en bona part del valencià tenen tendència a obrir-se més, com ocorre al català balear. Així la ‹e› oberta /ɛ/ tendix cap a la [æ] i la ‹o› oberta /ɔ/ tendi...
Morfologia
1. Els articles són el, la, els, les. 2. Conservació dels tres graus en els demostratius i adverbis locatius (com en castellà i portugués, tot i que no és un castellanisme) i ús de les formes no reforçades dels demostratius de 1r i 2n grau: este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí/ahí, allí o allà. 3. Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant: me dutxe, te dic, se pentina (este fet no es dona a totes les variants, així en l'alacantí...
Lèxic
Gran part del lèxic característic del valencià que veureu és compartit amb el tortosí i amb altres subdialectes del català occidental. 1. Mots característics del valencià: 1.1. vesprada (tarda) 1.2. bou (toro) 1.3. brossat, brull (mató) 1.4. corder (xai) 1.5. creïlla (patata) 1.6. fraula (maduixa) 1.7. granera (escombra) 1.8. eixir (sortir) 1.9. espill o lluna (mirall) 1.10. llaurador (pron. llauraor) (pagès) 1.11. paréixer (semblar) 1.12. poal (galleda) 1.13. rabosa (guineu) 1.14. roig (verm...
Els dialectes es presenten pel territori valencià amb fronteres difoses: 1. Valencià de transició o tortosí 2. Valencià castellonenc 3. Valencià central(o apitxat) 4. Valencià meridional 5. Valencià alacantí A més se sumen els parlars fronterers i els parlars peculiars fruit de repoblacions posteriors (com el mallorquí de Tàrbena i l'Illa Plana d'A...
El País Valencià compta amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ens oficial encarregat d'elaborar la normativa lingüística de la llengua des de la mateixa modalitat valenciana, mentre que a la resta de l'àmbit lingüístic l'organisme encarregat d'esta tasca és l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), excepte a l'Aragó, que compta amb l'Acade...
En l'àmbit lingüístic, la denominació valencià té dos usos amb significats diferents. Per una banda es referix a la varietat del català parlada al País Valencià i, per extensió, al Carxe. Per l'altra, valenciàés la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià la llengua catalana. Segons la llei de creació de l'A...
Coneixement i ús
El País Valencià té una realitat sociolingüística molt complexa i plural, amb predomini del castellà a les zones urbanes i amb predomini del valencià a les zones rurals. La província de Castelló i el sud de la província de València són les zones on més es parla el valencià, i la província d'Alacant i l'àrea metropolitana de Valènciasón les zones on menys es parla. A la part del País Valencià on és llengua pròpia, existix un procés de substitució lingüística del valencià pel castellà. Este pro...
Dades sociolingüístiques
L'any 1981, segons un estudi de la Institució Alfons el Magnànim i publicada al llibre de Joan Francesc Mira Població i llengua al País Valencià, dels 3.700.000 habitants del País Valencià, el 55% parlava valencià, xifra que s'incrementava fins al 60% si es restringia l'estudi només a les comarques valencianoparlants. Les dades sociolingüístiques referides al valencià publicades al Llibre blanc de l'ús del valencià - I editat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2005són: 1. Quant a les...
Beltran i Calvo, Vicent; Segura i Llopes, Carles. Els parlars valencians. 2a ed. València: Publicacions Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-240-3.Colomina i Castanyer, Jordi. Els valencians i la llengua normativa. Alacant: Institut de Cultura Juan-Gil Albert, Diputació Provincial d'Alacant, 1995. ISBN 8477841780.Salvador i Gimeno, Carles. Gramàtica valenciana. 17a ed. València: Eliseu Climent, 1995. ISBN 8485211715.Sanchis i Guarner, Manuel. La llengua dels valencians. 14a ed. València: Eliseu Climent, 1990. ISBN 8475020828.
