Yahoo Search Búsqueda en la Web

  1. Cerca de 5.830 resultados de búsqueda
  1. Josep Comas i Solà (Catalan pronunciation: [ʒuˈzɛp ˈkoməz i suˈla]; Barcelona 17 December 1868 – 2 December 1937) was a Spanish astronomer, of Catalan origin, discoverer of minor planets, comets, and double stars.

  2. El cráter Comas Solà de Marte es un cráter de 132 km de diámetro, situado 19° 54′ 0″ S, 158° 30′ 0″ W Rememorando su figura, el periodista Álvaro Soto realizó el documental radiofónico“Josep Comas Solà, un vigía del espacio” para Radio Nacional de España. [16]

    • Treballs de Joventut
    • Carrera Científica Professional
    • El Seu Paper en La Societat
    • El Seu Paper Divulgador
    • Llibres
    • Bibliografia
    • Enllaços Externs

    De sempre va mostrar una gran predilecció pels estudis científics. Tenia 15 anys quan va estudiar un meteorit que va caure a prop de Tarragona, i publicà el resultat de la seua recerca en la revista francesa L'Astronomie. També de jove va realitzar alguns treballs sobre un eclipsi de Lluna i de la pluja de meteors dels Andromèdids del novembre de 1885. En 1886 començà els estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, fins a obtenir la llicenciatura; i tot just acabar la carrera va iniciar les seues investigacions astronòmiques. En 1890 va començar les seues observacions de Mart amb un telescopi Bardou de 108 mm el resultat de les quals va ser la confecció d'un mapa d'aquest planeta, que va presentar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Amb aquest telescopi va estudiar també Júpiter i el Sol. Cal destacar que Comas es va oposar al corrent liderat per l'astrònom estatunidenc Percival Lowellque proposava l'existència de canals que travessaven la superf...

    Una vegada acabada la carrera, començà a preparar el doctorat i treballar com a professor substitut a la Facultat de Ciències, però va abandonar la carrera a la universitat per una feina que se li va oferir el 1897: astrònom de l'Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols. Aquest observatori havia estat construït per l'industrial i astrònom aficionat Rafael Patxot i Comas i Solà hi trobà unes instal·lacions de qualitat on començà a realitzar observacions interessants. Comas i Solà hi treballà des de 1895 a 1897, realitzant un viatge d'estudi a Itàlia i a Sicília dos anys més tard, on visità els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna. El 27 de novembre de 1897 es casa amb Teresa Patxot Jubert a Barcelona germana de Rafael Patxot.

    Va ser director de l'Observatori Fabra des de la seua creació l'any 1904. Va fundar el 1911 la Sociedad Astronómica de España, posteriorment anomenada Sociedad Astronómica de España y América (SADEYA), de la que va ser nomenat president, càrrec que va ocupar fins a la seva defunció. Aquesta societat es va crear en clar antagonisme amb Salvador Raurich i Eduard Fontserè, els quals havien creat un any abans (1910) la Societat Astronòmica de Barcelona, coincidint amb el pas del Cometa Halley. Els dos científics van portar així la seua rivalitat científica i personal al pla associatiu, però val a dir que si més no este fet va permetre l'extensió i la divulgació de l'astronomia a molta gent. També va ser director del Servei d'Astronomia de la Generalitat durant la Segona República Espanyolai membre d'honor de nombroses societats astronòmiques de l'àrea d'Europa. Moltíssimes de les seues observacions van ser efectuades des del seu propi observatori de Vil·la Urània. Al morir el 2 de desem...

    Comas i Solà, va tenir una important faceta de periodista i divulgador científic deixant un enorme cabal de literatura científica i treballs de divulgació astronòmica. En 1896 comença a escriure una columna quinzenal d'astronomia al diari La Vanguardia, activitat que no es va interrompre fins a la seua mort el 1937. Entre els seus treballs de divulgació destaquen la seua obra Astronomia (1935) i se citen sovint les seues obres: El cielo, El Cometa Halley, El espiritismo ante la ciencia (una mirada escèptica a la florent moda espiritista de principis de segle), Teoria elemental de sustentación de los aeroplanos, Ensayos de Filosofia Científica, Estadística sismológica de Cataluña i Geografía sismológica de Cataluña mostrant els diferents camps científics que interessaven a Comas i Solà. També va publicar més de 600 articles en el diari La Vanguardia. En memòria de la seua aportació a l'astronomia el selenògraf anglès H. P. Wilkins va donar el seu nom a un cràter de 65 km de diàmetre...

    J. Comas i Solà: Astronomía y Ciencia General(1907)
    J. Comas i Solà: El cielo. Novísima astronomía ilustrada(1929, Casa Editorial Seguí). Ha estat durant molts anys una referència permanent pels aficionats a aquesta ciència.
    J. Comas i Solà: Astronomía (1952, Editorial Labor, S.A., ISBN 84-335-5201-5)
    J. Comas i Solà: Astronomía (1970, Editorial Ramón Sopena, S.A., ISBN 84-303-0169-0)
    Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador (Ajuntament de Barcelona, 2004, ISBN 84-7609-432-9).
    A. Roca Rosell: "J. Comas i Solà, astrónomo de posición. La irrupción de la ciencia en la vida pública catalana". Mundo Científico 6, núm. 56, pàg. 290-303.
    Col·lecció completa dels articles de Josep Coma i Solà, conservats a Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona Arxivat 2009-04-15 a Wayback Machine.
    Article del diari ara: El llegat de l'astrònom català Josep Comas Solà en perill Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine.
    Documental sonor de Radio Nacional de España: "Josep Comas Solà, un vigía del espacio".
    • Biografia
    • Scoperte Ed Invenzioni
    • Riconoscimenti
    • Opere

    Laureatosi all'Università di Barcellona in scienze fisiche e matematiche, iniziò la propria carriera all'Osservatorio Català a Sant Feliu de Guíxols dove lavorò tra il 1897 e il 1899.Dal 1902 al 1904 diresse i lavori di costruzione dell'osservatorio Fabra sul Tibidabo a Barcellona divenendone il primo direttore, incarico che mantenne fino alla sua morte avvenuta nel 1937. Divenne membro dell'Accademia Reale delle Scienze e delle Arti di Barcellona nel 1910. Nel 1911 fu uno dei fondatori e primo presidente della Sociedad Astronómica de España y América (Società astronomica di Spagna e d'America). Diresse la Revista de la Sociedad Astronómica de España y América o Urania e il Boletín del Observatorio Fabra (sezione Astronomica). I contributi di Comas i Solà alla cultura spagnola andarono oltre l'ambito dell'astronomia. Fu tra i fondatori della prima stazione radio spagnola, EAJ-1 Radio Barcelona, nonché tra quelli della prima società aeronautica spagnola, la Associació de Locomoció Aè...

    Ha scoperto varie stelle variabili: nel 1906 una nel Perseo, tra 1915 e il 1916 tre in Orione e nel 1923 una Cefeide nella Bilancia. È stato lo scopritore dell'atmosfera di Titano, il maggiore dei satelliti di Saturno, la scoperta fu fatta nel 1907 e resa pubblica nel 1908. Ha scoperto la cometa periodica 32P/Comas Solá e la non periodica C/1925 F1 Shajn-Comas Solá, inoltre il Minor Planet Center gli accredita la scoperta di undici asteroidi, effettuate tra il 1915 e il 1930. Ha inventato uno strumento astronomico, il goniometro stereoscopico.

    Nel 1905 gli fu assegnato il Prix Janssen. Gli sono state conferite due Medaglie Donohoe dalla Società astronomica del Pacifico: una nel 1926 per la coscoperta della cometa C/1925 F1 Shajn-Comas Solá, una nel 1927 per la scoperta della cometa 32P/Comas Solá. Gli sono stati dedicati gli asteroidi 1102 Pepita, dal suo soprannome Pepito, e 1655 Comas Solá, nonché il cratere Comas Sola su Marte. Porta il suo nome l'International Summer School in Astrobiology, un seminario multidisciplinare dedicato all'esobiologia che si tiene annualmente a Santander in Spagna.

    Comas i Solà fu un attivo divulgatore dell'Astronomia, scrisse oltre 1500 articoli tra il 1883 e il 1937 per il quotidiano La Vanguardia.Oltre gli articoli divulgativi, scrisse numerosi articoli scientifici di astronomia e sismologia. Scrisse inoltre vari libri di Astronomia, tra i quali El cielo, Novísima astronomía ilustrada nel 1927 e Astronomía nel 1935. Fu membro della Massoneria, del club teosofico di Barcellona e collaboratore della scuola anarchica "Escola Natura".

    • 20 marzo 1915
    • 3 febbraio 1921
    • 13 gennaio 1920
    • 19 ottobre 1922
  3. 1655 Comas Solà, provisional designation 1929 WG, is a rare-type asteroid from the central region of the asteroid belt, approximately 36 kilometers in diameter. It was discovered on 28 November 1929, by Spanish astronomer of Catalan origin, Josep Comas i Solà at the Fabra Observatory in Barcelona, Spain. It was later named after the discoverer.

    • (1655) Comas Solá
    • Fabra Obs.
  4. De Josep Comas i Solà (Katalanesch), gebuer den 19.Dezember 1868 zu Barcelona, Katalounien a gestuerwen den 2. Dezember 1937 och do war e katalouneschen Astronom.Hie war den éischte President vun der 1911 gegrënnter Sociedad Astrónomica de España y América.

  5. Josep Comas i Solà. Josep Comas i Solà (katalanisch: [ ʒuˈzɛp ˈkoməz i suˈla ]) (* 19. Dezember 1868 in Barcelona, Katalonien; † 2. Dezember 1937 ebenda) war ein katalanischer Astronom. Er war der erste Präsident der 1911 gegründeten Sociedad Astrónomica de España y América .

    • Comas y Solá, José (spanisch)
    • katalanischer Astronom
    • 19. Dezember 1868
    • Comas i Solà, Josep