Resultado de búsqueda
Constanza de Sicilia. Italia, 1248 – Barcelona, 1302. Reina de la Corona aragonesa y de Sicilia, esposa de Pedro III el Grande. Era hija del rey de Sicilia Manfredo Hohenstaufen y de Beatriz de Saboya y nieta del emperador Federico II de Alemania, de quien Manfredo era hijo natural. Se casó a los catorce años con el infante Pedro, hijo de ...
Constança de Castella i de Barcelona (v 1140 - 1160), infanta de Barcelona i reina consort de França (1157-1160). Filla d' Alfons VII de Lleó i de Berenguera de Barcelona , es casà el 1154 amb el rei de França Lluís VII , de la qual fou la seva segona esposa.
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031). Orígens familiars [ modifica ] Filla del comte Guillem I de Provença i la seva esposa Adelaida d'Anjou .
Fou pare de Constança d'Arle esposa del rei Robert II de França. Fonts. Christian Settipani, Nos ancêtres de l'Antiquité : étude des possibilités de liens généalogiques entre les familles de l'Antiquité et celles du haut Moyen-Âge européen, París, Christian, 1991.
Delfí de França. Delfí (de l' occità daufin a través del francès dauphin , ' dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant. L'últim a portar el títol va ser Lluís Antoni de Borbó i Savoia, duc d' Angulema. [1]
Hugo de Francia. Enrique I de Francia. Adela de Flandes. Roberto I de Borgoña. [ editar datos en Wikidata] Constanza de Arlés ( Arlés, c. 986 - Melun, 25 de julio del 1034), fue una reina consorte de los franceses por su matrimonio con Roberto II .
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha. Biografia. Filla del vescomte Gastó VII de Bigorra i la seva esposa, Mata de Matha, i germana de Margarida de Bearn.
