Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. 13 de ene. de 2023 · Guillaume Dupré, Christine de France, 1606-1663, Duchess of Savoy, Wife of Victor Amadeus I 1619, Regent 1637-1648, 1635, NGA 45326.jpg 4,967 × 5,547; 16.71 MB Guillaume dupré, medaglia di cristina di francia (e vittorio amedeo di savoia), 1635.JPG 1,672 × 1,708; 1.87 MB

  2. Cristina de Francia (París, 10 de febrero de 1606 - Turín, 27 de diciembre de 1663), fue una noble francesa, y Duquesa de Saboya. Cristina nació en el Palacio del Louvre en París , siendo el tercer hijo y segunda hija del rey Enrique IV de Francia y de su segunda esposa, la reina María de Médicis .

  3. 16 de nov. de 2019 · Antaño conectado al Palazzo Reale mediante una galería, debe su nombre a que fue la residencia de dos madame (regentes) de la casa de Saboya en el siglo XVII: Cristina de Francia y Giovanna ...

  4. María Cristina de Borbón Dos Sicilias. Palermo (Italia), 27.IV.1806 – Sainte-Adresse (Francia), 22.VIII.1878. Reina gobernadora de España. Hija de Francisco I, rey de las Dos Sicilias, y de María Isabel de Borbón, infanta de España. Fue la cuarta esposa del rey Fernando VII, con el que contrajo matrimonio tras quedar viudo de su tercera ...

  5. Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat. Orígens familiars. Va néixer el 10 de febrer de 1606 a la ciutat de París, sent filla del rei Enric IV de França i la seva ...

  6. Fue la consorte del gran duque de Toscana Fernando I de Médici. Familia. Hija del duque Carlos III de Lorena y de Claudia de Valois, hija del rey Enrique II de Francia y de Catalina de Médici, la cual después de la precoz muerte de su madre se ocupó de su educación y de las tentativas matrimoniales que le garantizasen un marido de alto nivel.

  7. A través de él, Cristina se fue interiorizando de las luchas internas entre los miembros del cardenalato. El cardenal Azzolini lideraba el partido que deseaba para el papado mayor independencia política de las influencias de Francia y España. Cristina se identificó con dicha posición y colaboró con los planes del grupo del cardenal Azzolini.