Resultado de búsqueda
Enric II d'Angulema; Biografia; Naixement: 1551 (Gregorià) Aquisgrà: Mort: 2 juny 1586 (34/35 anys) Ais de Provença: Causa de mort: Homicidi i duel: Grand prior of France (en) 1573 – 1586 – Carles de Valois V d'Angulema → : Activitat; Ocupació: militar: Altres; Títol: Duke of Angouleme (en) Pares: Enric II de França i Janet Stewart ...
- 2 juny 1586 (34/35 anys), Ais de Provença
- militar
- 1551 (Gregorià), Aquisgrà
Duque de Angulema. (Luis Antonio de Borbón, duque de Angulema; Versalles, 1775 - Gorizia, Venecia, 1844) Príncipe y general francés, exponente de las tendencias más reaccionarias de la Restauración. Era hijo primogénito del duque de Artois (el futuro Carlos X), a quien acompañó al exilio al estallar la Revolución Francesa en 1789.
Enric II d'Angulema 1574-1582 (fill natural d'Enric II de França i germanastre d'Enric III) Diana d'Angulema 1582-1619 (Duquessa de Châtellerault i d'Etampes) (filla il·legítima d'Enric III) Carles de Valois V d'Angulema 1619-1650 (comte també d'Alvèrnia, de Clermont-en-Beauvaisis i de Ponthieu) (fill natural de Carles IX de França)
Property Value; dbo:abstract Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.
Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
- (fr) Henri III de Valois
- Alexandre Édouard de França, 19 setembre 1551, castell de Fontainebleau
- 2 agost 1589 (37 anys), Saint-Cloud
- basílica de Saint-Denis
Enric II de França fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra. Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats.
