Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  2. Era hijo primogénito del duque de Artois (el futuro Carlos X), a quien acompañó al exilio al estallar la Revolución Francesa en 1789. Diez años después se casó con su prima María Teresa Carlota (única hija de Luis XVI y de María Antonieta ), que había sido liberada por los revolucionarios en 1795. Duque de Angulema.

  3. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  4. Enric II d'Anglaterra (anglès: Henry II Curtmantle) (Le Mans, 5 de març de 1133 - Castell de Chinon, 6 de juliol de 1189) anomenat també Enric Plantagenet i Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

    • (en) Henry II Curtmantle
    • 5 març 1133, Le Mans
  5. El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany. El primer comte Turpió va morir en combat contra els normands i el va substituir el seu germà Emenó, comte de Poitiers del qual va passar (amb Poitiers) al seu parent Vulgrí que va iniciar una nissaga.

  6. El 1 de octubre de 1823, las autoridades liberales de Cádiz, convencidas de la inutilidad de la resistencia, permitieron a Fernando VII y a su familia embarcar en una falúa que les llevó a El Puerto de Santa María (ver nótula núm. 1.911 en Gente del Puerto), donde le esperaba el Duque de Angulema.

  7. 10 de ene. de 2010 · EL DUQUE LLEGA A EL PUERTO. Tras recorrer toda España, el 24 de junio llega a El Puerto el denominado ‘ejército de vanguardia’; 3.000 soldados al mando del teniente coronel Luis Fernández de Córdova, y toman la ciudad.