Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  2. Era hijo primogénito del duque de Artois (el futuro Carlos X), a quien acompañó al exilio al estallar la Revolución Francesa en 1789. Diez años después se casó con su prima María Teresa Carlota (única hija de Luis XVI y de María Antonieta ), que había sido liberada por los revolucionarios en 1795. Duque de Angulema.

  3. 2 de ago. de 2014 · Luis Antonio de Borbón (6 de agosto de 1775 – 3 de junio de 1844), más conocido como el duque de Angulema, fue el líder de los Cien Mil Hijos de San Luis, el ejército que terminó con el gobierno liberal de España que se había establecido tras el levantamiento del general Riego en 1820.

  4. Introducción. Francia meridional estaba dividida en varias provincias, una de ellas es Aquitania, cuyas particularidades arquitectónicas se ven reflejadas en esta catedral. Situación. Angulema es una de las más bellas ciudades del valle regado por el río Charente, que le dio riqueza y vida.

  5. Enric d'Angulema, de vegades esmentat sota el nom d'Enric de França o Enric de Valois, nascut el 1551 a Aquisgrà, mort en duel el 2 de juny de 1586 a Ais de Provença, fou un fill natural del rei Enric II de França amb la seva amant Jane Stuart, filla del rei d'Escòcia Jaume IV.

  6. Enric II d'Anglaterra (anglès: Henry II Curtmantle) (Le Mans, 5 de març de 1133 - Castell de Chinon, 6 de juliol de 1189) anomenat també Enric Plantagenet i Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

  7. El comtat d'Angulema, més tard ducat, fou una jurisdicció feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany. El primer comte Turpió va morir en combat contra els normands i el va substituir el seu germà Emenó, comte de Poitiers del qual va passar (amb Poitiers) al seu parent Vulgrí que va iniciar una nissaga.