Resultado de búsqueda
Enric de Parma (Wartegg, Imperi austríac 1873 - Pianore, Regne d'Itàlia 1939) fou un príncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.
- 16 novembre 1939 (66 anys), Lucca (Itàlia)
- Cristianisme
- 13 juny 1873, Rorschach (Suïssa)
- Duc
Enric de Borbó-Parma; Biografia; Naixement: 12 febrer 1851 Parma (Itàlia) Mort: 14 abril 1905 (54 anys) Menton (França) Activitat; Lloc de treball : Venècia: Ocupació: aristòcrata: Activitat: 1870 – 1905 : Carrera militar; Conflicte: Tercera Guerra Carlina: Altres; Títol: Príncep de Parma: Família: Casa de Borbó-Parma ...
- 1870 – 1905
- 14 abril 1905 (54 anys), Menton (França)
- Venècia
- 12 febrer 1851, Parma (Itàlia)
Sixt Enric de Borbó Parma i Borbó-Busset (Pau, Gascunya, el 22 de juliol de 1940) és un polític francès, líder a Espanya de la ultradretana Comunió Tradicionalista, la qual rebutja obertament el Concili Vaticà II des dels plantejaments cismàtics de Marcel Lefebvre.
- 22 juliol 1940 (83 anys), Pau (França)
Enric de Parma (Wartegg, Imperi austríac 1873 - Pianore, Regne d'Itàlia 1939) fou un príncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.
- Història
- Llocs d'interès
- Comtes de Parma
- Senyors de Parma
- Ducs de Parma
- Personatges Il·Lustres
Parma fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana, a la via Emília a la vora d'un rierol anomenat també Parma. És possible que fos un llogaret dels gals, però no va tenir importància fins a l'establiment de la colònia romana el 183 aC. És esmentada el 176 aCcom a quarter general del procònsol C. Claudius. Fou una ciutat pròspera i important, però molt p...
Entre els llocs d'interès de Parma hi ha especialment el Palazzo della Pilotta (1583), centre històric i cultural de la ciutat, alberga l'Acadèmia de Belles Arts amb obres d'artistes de l'escola de Parma, la Biblioteca Palatina, la Galeria Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Bodoni i el Teatre Farnese, obra de Giovan Battista Aleotti. El Palaz...
Suppone I 807-835Adalgis I 835- ?Suppone II vers 850Adalgis II 882-911Gibert da Correggio 1303-1311Guiu Cocconato gener a abril de 1311Franceschino Malaspina abril a setembre de 1311Falcone Enrici 1311Dinastia dels Farnese
1. Pere Lluís I de Parma (1545 1547). 2. Octavi I de Parma (1547 - 1586). 3. Alexandre I de Parma (1586 - 1592). 4. Ranuccio I de Parma (1592 - 1622) 5. Odoardo I de Parma (1622 - 1646) 6. Ranuccio II de Parma (1646 - 1694). 7. Francesc I de Parma (1694 - 1727). 8. Antoni I de Parma (1727 - 1731).
Dinastia dels Borbó-Parma
1. Carles I de Parma (1731 - 1735).
Dinastia dels Ausburg
1. Carles II de Parma (1735 - 1740). 2. Maria Teresa I d'Àustria (1740 - 1748).
Categoria principal: parmesansFrancesco Mazzola, 'Il Parmigianino', pintorSisto Badalocchio(c. 1581 o 1585 - c. 1647), pintorMichelangelo Anselmi, «lo Scalabrino» (Lucca, 1492 – Parma, 1556), pintor de l'escola de Parma.Antonio da Correggio, Antonio Allegri, (Correggio, 1489 – 1534), pintor de l'escola de Parma.Giambattista Bodoni(Saluzzo, 1740 - Parma, 1813), gravador, impressor, editor i tipògraf.Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977 ), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris. També fou duc titular de Parma i Piacenza (1974-1977) per la seva condició de Cap de la Casa de Borbó i Parma. Biografia.
9 de abr. de 2019 · Empezando por su famoso queso parmigiano, continuando por el proscuitto de Parma, la coppa de Parma o su funghi porccini de Borgotaro… La lista es interminable y las ganas por probar y conocer cada una de sus exquisiteces, enormes.
