Resultado de búsqueda
22 de feb. de 2024 · Garcia de Mèdici nació en Florencia (Ciudad de Italia, situada en la región de Toscana) el 05/07/1547 y murió en Pisa (Municipio italiano) el 06/12/1562 a la edad de 15 años. Hoy Garcia de Mèdici tendría 476 años.
24 de nov. de 2017 · Significó la sede del poder de la ciudad por siglos y de la República; cuando los Medici llegan al poder, deciden convertirlo en su residencia. No había mejor manera de hacerle ver al pueblo de Florencia que la República había muerto y el poder político correspondía, ahora sí, a la familia Medici. La plaza es un verdadero museo al aire ...
Francesc I de Mèdici. Rittrato di Francesco I de' Medici, obra de Bronzino. Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana ( Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587 .
Quadre de Ferran I de Mèdici. A la mort del seu germà gran, Francesc I de Mèdici, ocorreguda l'octubre de 1587, fou nomenat hereu i successor, esdevenint Gran Duc de Toscana. Oposat al su germà, fou accessible i generós i governà d'indulgent, restablint el sistema judicial i preocupant-se sincerament pel benestar dels seus súbdits.
Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l' art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia. Els Mèdici, governen durant uns tres segles ( segle xiv - xv) tot patint exilis, sempre amb esplendor, fins a la seva davallada al segle xviii.
1042 – 1090. García era el menor de los tres hermanos varones, hijos de Fernando I. Tenía 23 años cuando heredó el reino de Galicia, correspondiéndole además las parias de Badajoz y Sevilla. Su formación había corrido a cargo del religioso Cresconio, obispo de Iria. Con semejante maestro, la formación tanto política como guerrera de ...
26 de jul. de 2018 · Amb El Cicle de la Vida, és mostra com Peter Paul Rubens pinta a través de referències al·legòriques, mitològiques i cristianes, a la reina de França; i com aquestes mostres artístiques traspassen com a referència directa de la iconografia del poder al barroc francès.
