Resultado de búsqueda
Guillem de Septimània. Guillem de Septimània ( 826 - 850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850). [1] Va usurpar els honors del seu pare a Gòtia i a Septimània des del 848 fins a la seva mort el 850.
Guillem I de Tolosa. el Sant (snom.) Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània ( Guillem I ), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell. Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790. Lluità victoriosament contra els ...
Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers ( 934 -963) i duc d'Aquitània. Va rebre la investidura del rei Raül I de França; el sogre d'aquest, Hug el Gran, el va fer casar amb Adela de Normandia. Va tenir com a conseller principal a son germà Ebles, bisbe ...
29 de noviembre de 826 jul. Guillermo de Septimania era hijo de Bernardo de Septimania y de Dhuoda, nació el 29 de noviembre de 826 y usurpó los honores (condados) de su padre en Gotia y Septimania en el 848 hasta su muerte, sucedida en 850. Las referencias de su reinado son exclusivamente francesas: Annales Bertiniani y la Crónica de ...
La guerra de Ucrania III: De la reconquista de Jersón al estancamiento eBook : Colom Piella, Guillem: Amazon.es: Tienda Kindle
Guillem de Montredon. Guillem de Montredon (también escrito: Mont-rodón o Montrodon) ( Taradell ( Barcelona ), 1165-1225) fue Maestro de la Orden del Temple en la Corona de Aragón y tutor del rey Jaime I de Aragón desde 1214 hasta 1217.
Comte de Tolosa i de Carcí (~950-~1037), fill i successor de Ramon III i de Garsenda de Narbona. Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze (Nimes), que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom.
