Resultado de búsqueda
Joana de Savoia (vers 1310 - Vincennes, 29 de juny de 1344) fou una princesa savoiana, filla d'Eduard el Liberal, comte de Savoia (+1329), i de Blanca de Borgonya. El 21 de març de 1329 es va casar amb Joan III de Bretanya el Bo, amb el que no va tenir fills i el qual li va donar en dot el vescomtat de Llemotges .
Joan I de Borgonya (francès: Jean Ier de Bourgogne) ( Dijon, 28 de maig de 1371 - Montereau-Fault-Yonne, 10 de setembre de 1419) va ser duc de Borgonya ( 1404 - 1419) i comte de Borgonya, Flandes i d' Artois ( 1405 - 1419 ). Descendent de la família reial francesa que va governar l'estat de Borgonya des del 1404 fins a la seva mort el 1419. [1]
En 1494, Maximilià va renunciar a la seva regència en els termes del Tractat de Senlis i Felip, de 16 anys, es va fer càrrec de les terres de Borgonya ell mateix, encara que a la pràctica l'autoritat es derivava d'un consell de notables de Borgonya. El casament amb Joana I de Castella es realitzà el 12 de novembre de 1496 a Lieja.
Joana de Borgonya, comtessa d'Artois i de Borgonya (+1329), casada amb Felip V de França el Llarg; Comtat palatí de Borgonya. El comte Otó IV de Borgonya es va casar amb Matilde comtessa d'Artois (1309-1329) i van tenir una sola filla: Joana de Borgonya, comtessa d'Artois per herència materna i comtessa de Borgonya per herència paterna.
21 de oct. de 2022 · Temps de lectura: 1 minut. Tal dia com avui (algunes fonts indiquen que hauria estat el 12 de novembre) de l’any 1496, fa 526 anys, a Lier (llavors una petita ciutat propera a Anvers, Països Baixos) es casaven Joana de Trastàmara i de Trastàmara, tercera filla (segona noia) dels Reis Catòlics, i Felip d’Habsburg i de Borgonya, fill ...
Historia de la Colonia Borgonyà. La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal de Sant Vicenç de Torelló. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment ...
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja (hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa). A la mort del seu pare (1506), heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació.
