Resultado de búsqueda
Entre el 1040 i el 1045 es casà amb Ponç II de Tolosa del qual obtingué el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingué: l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa; Ramon IV de Tolosa (1042-1105), també comte de Tolosa; Almodis de Melguelh, qui es va casar cap a 1063 amb Pere I de Melguelh
En la següent cançó, Ponç de la Guàrdia, a punt d'emprendre una expedició de resultats dubtosos cap a Tolosa, s'adreça a la seva dama per recordar-li com l'estima i com la recorda, i com tot allò que podien ser petits malentesos ja no tenen cap importància.
Ramon II de Tolosa. Comte de Tolosa (918/919-923/924), fill gran i successor del comte Odó I i de la seva muller Garsenda d’Albi. Es dividí les possessions del pare amb el seu germà Ermengol, que posseí el comtat de Roergue. En indivís tingueren l’Albigès i el Carcí i el marquesat de la Gòtia. El seu pare l’havia associat al ...
Aquest, en morir el seu pare, fou comte únic de Tolosa amb el nom de Ramon II de Tolosa i fou succeït pel seu fill Ramon III de Tolosa, dit també Ponç I, i aquest pels seus fills Ponç II de Tolosa (~950-987) i Guillem IV de Tolosa, el qual d’ençà del seu matrimoni amb Emma de Provença esdevingué marquès de Provença i comte de Forcalquier i Aurenja.
Ponç de Tolosa. « Ponç de Tolosa » té aquests significats: Ponç I de Tolosa, o Ramon III de Tolosa (també Ramon III Ponç I de Tolosa ), comte de Tolosa vers 923 - 942/950. Ponç II de Tolosa, comte de Tolosa 1037 - 1060, a vegades Ponç III de Tolosa doncs s'esmenta [1] un Ponç II de Tolosa i Albi mort sense fills el 987.
Ponç II o Ponç Guillem de Tolosa, fou comte de Tolosa, d'Albi, de Sant Gèli, del Carcí de 1037 a 1060, d'Alvèrnia i de Velai, i també marquès de Provença. Era fill de Guillem III Tallaferro, comte de Tolosa de Llenguadoc, i d'Emma, comtessa de Provença. - Wiki Català (Catalan)
Ponç III de Tolosa. Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença. Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença. Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí.
