Resultado de búsqueda
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de Les quatre grans Cròniques dels segles xiii i xiv. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el ...
Crònica de Pere el Cerimoniós. Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa. L’obra. Aspectes generals, gènesi, estil i versions.
La crónica de Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso (en catalán: Crònica de Pere el Cerimoniós) es la cuarta, y la más tardía, de las grandes crónicas en lengua catalana de los siglos XIII y XIV. Aunque se diferencia en muchas cosas de sus predecesoras, se parece a ellas en la medida que refleja fielmente el mundo de su tiempo. Autor y fecha.
Algunos de los pasajes más destacados de la Crónica de Pere el Cerimoniós son, desde luego, su propio nacimiento y cómo llegó a ser rey de la Corona de Aragón. Aprovecha este episodio de su vida personal para relatar el reinado de su propio padre, Alfonso III, quien no escribió ninguna crónica.
Pere el Cerimoniós [a] o el del Punyalet [b], anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó [c] ( Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387 ), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona ( 1336 - 1387 ).
- 5 gener 1387 (67 anys), Barcelona
- Cristianisme
- 5 setembre 1319, Balaguer
- Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Crònica de Pere el Cerimoniós (entre 1375 i 1383) La Crònica de Pere el Cerimoniós va ser concebuda sota l’estímul de la de Jaume I. Comença amb un pròleg del propi rei, redactat entre 1369 i 1375 i segueixen set “llibres” o apartats que van des del naixement del rei fins a l’any 1382.
Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387.
