Resultado de búsqueda
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
- 5 gener 1387 (67 anys), Barcelona
- Cristianisme
- 5 setembre 1319, Balaguer
- Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Crònica de Pere el Cerimoniós. Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa. L’obra. Aspectes generals, gènesi, estil i versions.
Pedro IV de Aragón, llamado el Ceremonioso (Balaguer, 5 de septiembre de 1319-Barcelona, 5 de enero de 1387), [1] fue rey de Aragón, de Valencia y de Mallorca (1344-1387); duque de Atenas (1380-1387) y Neopatria (1377-1387); conde de Barcelona (1336-1387) y de Ampurias (1386-1387), hijo de Alfonso el Benigno.
La crónica de Pedro IV de Aragón, el Ceremonioso (en catalán: Crònica de Pere el Cerimoniós) es la cuarta, y la más tardía, de las grandes crónicas en lengua catalana de los siglos XIII y XIV. Aunque se diferencia en muchas cosas de sus predecesoras, se parece a ellas en la medida que refleja fielmente el mundo de su tiempo.
Pedro IV de Aragón. El Ceremonioso, el del puñalet. Balaguer (Lérida), 5.IX.1319 – Barcelona, 5.I.1387. Rey de Aragón (1336-1387), rey de Valencia (Pedro II), conde de Barcelona (Pedro III).
dit «El Cerimoniós» Pere III. Display name: Pedro III, llamado «El Ceremonioso ...
Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Amb aquesta finalitat va promulgar tres ordres perquè se li pagués a Descoll la feina que estava fent.
