Resultado de búsqueda
Acadèmia de l'Aragonès. L' Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, [1] amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa. [2]
Portal viquipedista; Agenda d'actes; Canvis recents; La taverna; Contacte; Xat; Donatius; Ajuda
Es manté la -d- intervocàlica en casos que no són gaire comuns en aragonès occidental: odir ("oyir", "sentir"). Morfologia [ modifica ] El sistema d'articles més comú i millor documentat en ansotà és el de l'aragonès general o, os, a, as no obstant això fa poc que se n'ha documentat l'ús del sistema més antic lo, los, la, las, com a l'Aragonès Jaquès en determinats contexts:
L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó. També s'anomena "aragonès medieval" a la traça d'escriure aquesta llengua, que no representava tots els caràcters de la parla popular, però per aquest concepte d'escriure en aragonès medieval existeix el terme més específic de scripta medieval aragonesa, que era la forma del ...
Esta obra fue publicada en el sitio web de la Generalidad de Cataluña gencat.cat.El aviso legal permite la reproducción, distribución y comunicación pública de la obra y, además, la transformación de la obra para hacer obras derivadas, por todo el mundo y sin ninguna limitación temporal, siempre y cuando no se contradiga con la licencia o aviso que pueda tener una obra y que es la que ...
El aragonés del valle de Vió o de Vallivió es la variedad dialectal del aragonés, dentro del bloque central, hablada en los valles de Vió y de Fanlo, en el Sobrarbe ( Huesca, España ). Esta zona engloba las localidades de Fanlo, Vió, Buerba, Buisán, Morillo de Sampietro, Nerín, Sercué, Gallisué, Ceresuela y Yeba.
Aragonès ribagorçà. L' aragonès ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la r ibargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i l'extrem nord del Cinca Mitjà ( província d'Osca, Aragó ).
