Resultado de búsqueda
El Sieglu XVII de la era común) foi'l séptimu sieglu del II mileniu nel calendariu gregorianu. Entamó'l 1 de xineru de 1601 y acabó'l 31 d'avientu de 1700. Ye llamáu'l «sieglu de la física» por cuenta de que nesti sieglu les aportaciones de René Descartes y Isaac Newton dieron orixe a la física clásica y a un sistema de pensamientu ...
Sieglu XVIII e.C. Sieglu XVII e.C. Sieglu XVI e.C. Décades: Década del 1690 e.C. Década del 1680 e.C. Década del 1670 e.C. Década del 1660 e.C. Década del 1650 e.C. Década del 1640 e.C. Década del 1630 e.C. Década del 1620 e.C. Década del 1610 e.C. Década del 1600 e.C. Tabla añal del sieglu XVII e.C.
El sieglu XVIII d. C. (sieglu decimoctavu dempués de Cristu) o sieglu XVIII EC (sieglu decimoctavu de la era común) empezó'l 1 de xineru del añu 1701 y terminó'l 31 d'avientu de 1800. Na historia occidental, el sieglu XVIII tamién ye llamáu Sieglu de les Lluces , debíu a la nacencia del movimientu intelectual conocíu como Ilustración ...
Páxines na categoría «Sieglu XVII». Les 111 páxines siguientes tán nesta categoría, d'un total de 111. Plantía:Navegación sieglu. Plantía:Navegación sieglu/doc.
Los enllaces de llingües atópense na parte superior de la páxina, xunto al títulu del artículu. Dir arriba.
- Proyeutos Wikimedia, Datos: Q5199507
La galeaza (del italianu galeazza, aumentativu de galea (galera) ye un tipu de galera grande que construyóse demientres nos sieglos XV a XVII. La dómina de mayor utilización foi la segunda metá del sieglu XVI. Con elles anochábase tener una nave con más artillería que les galeres y que sofitare meyor la navegación en mar abiertu.
Polo xeneral, el sieglu XVI foi un periodu de puxanza económica pa Europa. España alzóse como la superpotencia d'esi sieglu y axuntó un imperiu xigantescu, con posesiones per tol mundu. Algamó'l so apoxéu al anexonar l'Imperiu portugués.