Resultado de búsqueda
Politiques ("políticos", en lengua francesa) fue la denominación que se dio durante las guerras de religión en Francia (a partir de 1568) a un grupo de intelectuales (muchos de ellos juristas), procedentes de la facción moderada de ambos bandos (hugonotes-protestantes- y católicos) que coincidían en la necesidad de restaurar la unidad ...
French Wars of Religion. During the sixteenth and seventeenth centuries, politiques ( French pronunciation: [pɔlitik]) were Western European statesmen who prioritized the strength of the state above all other organs of society, including religion.
- 1572 – 1629
- Tuileries Palace (Catherine's residence)
- Concepte de Política
- Estudis en Política
- L'exercici de La Política
- Història de La Política Com A Concepte A Problematitzar
- L'apliació de La Política
- Arguments A Favor I en Contra de La Participació en Política
- Biografia
- Vegeu també
- Enllaços Externs
Etimologia
El terme política prové del grec i en aquesta llengua vol dir polis, és a dir, estat. És un origen ja determinat per una concepció orientada d’allò polític. Dit altrament, és Occident qui concep la política a partir de la seua arrel grega i degut al llegat del qual se sent hereu, l’antiga Grècia. Política és doncs etimològicament parlant el ciutadà de tota ciutat (estat) que decidix o pren decisions per a resoldre conflictes generats a la comunitat o ciutat. La noció reenvia doncs a ciutat (p...
Definició
Malgrat els orígens etimològics del terme, el mot política té significats molt variats. El mateix Max Weber (1864-1920) ja havia identificat la polisèmia del mot al segle XIX: “el concepte és extraordinàriament vast i abraça totes les espècies d’activitat directives autònomes” [trd.]. En efecte, quan es parla de política és per a referir-se a coses dispars, com ara la política de divises d’un banc, la política social d’un ministeri, la política d’un sindicat, la política escolar d’una comunit...
Tipus de polítiques
En ciències polítiques s'ha definit la política segons les seues finalitats. De forma comunament acceptada a les societats amb democràcies liberals la política s'utilitza per al bé comú i, per tant, hauria d'haver-hi una separació vertadera dels poders fàctics, cosa que no sempre és real. En dictadures, la política servix per al benefici propi de qui governa, normalment un govern col·legial militar. En aquest cas pot haver-hi política d'alliberament i/o d'independència. En tot cas la política...
La política s'estudia normalment sota tres angles des que existix: 1. Composició de l'estat 2. Història de l'evolució dels estats 3. Estudi de les relacions entre estats La política implica molts cops una definició del sistema polític així com la seua teorització. D'això se n'ha encarragat principalment David Easton que és el politòleg més acceptat...
La política s'acaba exercint, bé temporalment, bé permanentment. Són pocs els països que han tipificat el temps de durada de l'exercici polític en tant que la política s'ha transformat d'ençà la Revolució Francesa un ofici que s'exercix, de cops, de per vida. Així, contrasten països com Suïssa on el parlamentari ha de provar que no fa de la polític...
Antiguitat
El bon govern és la fórmula problematitzada que més amoïna els clàssics ací com allà. L'ésser humà pren consciència que com a individu la seua vida depèn molts cops del grup i n'estudia el comportament polític. Primer a la Grècia antiga amb Sòcrates, Plató i Aristòtil que per primera vegada s'allunyen dels mites i qüestionen la realitat on viuen, preguntar-se què és la veritat i si hi ha manera d'arribar-hi. Es proposaren d'examinar el comportament dels humans en societat per tal d'esbrinar q...
Edat mitjana
A l'edat mitjana la política no es problematitza, si més no a Occident. Tot hi és religió i res no pot qüestionar-se llevat que haja estat escrit o interpretat a partir de la Bíblia. Fora d'això, però, les querelles entre el Sacre Imperi Romà i el papat fan avançar el pensament. Poc a poc la política passa a ser problematitzada i la preocupació principal esdevindrà separar-se a no de la religió com a estat, és a dir, definir o no dues àrees d'acció, l'espirituali la terrenal. Fora d'Occident...
Edat moderna
Dels debats tardans medievals sobre la separació estat-església neix el nou pensament modern que posa al centre l'home, es desdiu de l'església i la religió, fins i tot aparca progressivament la tradició, per a deixar lloc a la política com a problemàtica epistemològica. En aquesta època el gran responsable de posar la política al centre de la reflexió és Maquiavel a l'actual Itàlia. Tracta en profunditat els imperatius de la política (la raó d'estat), tema central per al pensament renaixenti...
Quan es parla d'aplicació de la política és perquè implícitament subjau la idea d'una institucionalització de la política. Etimològicament es fa evident que la política té un lligam molt clar amb la institució estatal. I, qui parla d'estat, també ho fa sobre estructura. A l'hora de posar a la pràctica la política, l'ésser humàha trobat sistemes o e...
Joan Fuster argumentà a favor de la participació en la política afirmant que la inacció política d'una persona implica l'oportunitat de l'acció d'altres que sí hi participen en contra dels interessos del primer. Similarment Fernando Savater afirma que la inacció política suposa una imprudència.
Lluís Borràs. Atles bàsic de la política.Barcelona: Parramon, 2014Agustí Bosch Gardella, Lluís Orriols Galve. Ciència política per a principiants.Barcelona: UOC, 2011Manuel Cruells. Història de les idees polítiques.Barcelona: Bruguera, 1967.Max Weber. La ciència i la política.València: Univ. de València, 2005The World's Smallest Political Quiz.¿Què és la política? Arxivat 2013-05-13 a Wayback Machine.La Académie des sciences morales et politiques o Academia de Ciencias Morales y Políticas es una de las cinco academias del Instituto de Francia . Fue fundada en 1795, suprimida en 1803 y restaurada por François Guizot en 1832. La Academia de Ciencias Morales y Políticas es la institución francesa más antigua en el ámbito de las ciencias ...
SecciónSillaMiembroFecha De DesignaciónI : Filosofía12007I : Filosofía21999I : Filosofía32002I : Filosofía41996El Instituto de Estudios Políticos de París (en francés: Institut d'études politiques de Paris, IPA: [ɛ̃stity detyd pɔlitik də paʁi]), comúnmente conocido como Sciences Po Paris o simplemente Sciences Po (IPA: [sjɑ̃s po]), es un institución de educación superior ubicada en Francia y miembro de la Conférence des Grandes ...
- Sciences Po
- Émile Boutmy
La filosofía política es la rama de la filosofía que estudia cómo debería ser la relación entre las personas y la sociedad, 1 e incluye cuestiones fundamentales acerca del gobierno, la política, las leyes, la libertad, la igualdad, la justicia, la propiedad, los derechos, el poder político, la aplicación de un código legal por una autoridad, q...
Sciences Po ( French: [sjɑ̃s po]) or Sciences Po Paris, also known as the Paris Institute of Political Studies ( French: Institut d'études politiques de Paris ), is a private and public [10] [11] [12] research university located in Paris, France, that holds the status of grande école and the legal status of grand établissement.
