Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. The son of a surgeon, Jean-Baptiste Bessières was sent at age fourteen to the school at Cahors. While there he met and befriended Joachim Murat, but he was forced to leave the school in 1787 due to his family's financial troubles. With the arrival of the French Revolution in 1789, Bessières joined the National Guard of Prayssac.

  2. Bessières accourt au galop et charge à la tête de sa cavalerie, culbute les cosaques et leur tue un millier d'hommes. À l'ouverture de la campagne de Saxe, en 1813, il est appelé au commandement en chef de toute la cavalerie de l'armée, mais, dès les premiers engagements, reçoit un boulet en pleine poitrine et trouve la mort. Son aide ...

  3. Jean-Baptiste Bessières, Công tước xứ Istria (6 tháng 8 năm 1768 – 1 tháng 5 năm 1813) là một thống chế Pháp thời kì Napoleon. Em trai của ông, Bertrand, theo con đường của ông và cuối cùng đã trở thành một tướng sư đoàn.

  4. bevetésben esett el. Házastársa. Marie Jeanne de Lapeyrière. Gyermekei. Napoléon Bessières. A Wikimédia Commons tartalmaz Jean-Baptiste Bessières témájú médiaállományokat. Jean-Baptiste Bessières ( Prayssac ( Lot ), 1768. augusztus 6. – Weißenfels ( Szász-Anhalt ), 1813. május 1.) Isztria hercege, francia marsall .

  5. Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria. Biografia [ modifica ] Fill d'un cirurgià-barber que guaria les malalties a la seva comunitat.

  6. Jean-Baptiste Bessières [ʒɑ̃ batist bɛsjɛʁ] (naskiĝis la 6-an de aŭgusto 1768) en Prayssac, mortis la 1-an de majo 1813 en Weißenfels), unua Duko de Istrio (france Duc d'Istrie), estis franca armea komandanto kaj Marŝalo de la Imperio kiu deĵoris ambaŭ dum la Francaj Revoluciaj Militoj kaj la Napoleonaj Militoj.

  7. Fils de chirurgien, bon élève lors de ses études à Cahors, Jean-Baptiste Bessières assiste son père dans son cabinet médical lorsqu'éclate la Révolution. Il s'engage dans la Garde du Roi puis dans la Garde Nationale en 1792 et prend rapidement du galon, avant d'entrer dans l'arme qu'il ne quittera plus jusqu'à sa mort : la cavalerie.