Resultado de búsqueda
Almodis de la Marca (n. ca. 1020 – Barcelona, 1 de noviembre de 1071) era hija del conde occitano Bernardo I de la Marca y de Amelia de Rasés. Se casó por tercera vez con su secuestrador Ramón Berenguer I de Barcelona y fue asesinada por su hijastro Pedro Ramón de Barcelona .
- Almodis de la Marcha
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, ( 1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas . Família [ modifica] Última filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, i de Dolça de Provença. Es casà el 1147 amb el vescomte de Bas Ponç II de Cervera. [1] . D'aquest matrimoni nasqueren:
- 1164 (37/38 anys)
- Ponç II de Cervera
- 1126
25 de feb. de 2011 · Condesa de Barcelona y señora feudal de extensas tierras, Almodis de la Marca fue una mujer excepcional por muchas razones. No sólo se casó por amor, algo inusual en la Edad Media, sino que participó activamente en la política del condado de Barcelona y en los territorios de los que fue señora feudal.
Almodis de la Marca. ?, c. 1020 – Barcelona, 1071. Condesa de Barcelona. Tercera esposa de Ramón Berenguer I de Barcelona, hija de los condes lemosinos Bernardo de la Marca y Amelia. Antes había sido esposa del conde Pons II de Tolosa, que la repudió en 1053, a pesar de haberle dado cuatro hijos.
- Família
- Casament Amb Ramon Berenguer
- Els Usatges
- Vida Política
- Enllaços Externs
Filla del comte occità Bernat I de la Marca i d'Amèlia de Rasès. Fou germana de Llúcia de la Marca que es casà amb el comte Artau I de Pallars Sobirà i de Rangarda de la Marca, muller del vescomte de Carcassona i Beziers. Vers el 1038 es casà amb Hug V de Lusignan, amb qui va tenir un fill, el futur Hug VI de Lusignan. Posteriorment va ser repudiad...
El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat.Tots dos van abandonar els seus cònjuges respectius abans de contraure nou matrimoni, que fou així un casament per decisió pròpia i no imposat: per amor. Segons la crònica d'al-Bakrí, el comte Ramon Berenguer anava de camí a Terra Santa i e...
Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s'apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels Usatges de Barcelona, començats l'any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l'estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reempl...
Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessa a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, emir de Dàniya, vers el 1045. L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda, es va oposar al matrimoni del seu net amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al 1057. El mateix...
«Almodis, de la Marca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona. Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills. Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu.
Conocedora del Liber Iudiciorum visigodo vigente, Almodis participó en la redacción del nuevo código legal conocido como los Usatges de Barcelona. Ramón Berenguer I y Almodis dominaron a la...
