Yahoo Search Búsqueda en la Web

Resultado de búsqueda

  1. 2 de dic. de 2022 · En català escrivim desembre amb una essa i no pas amb una ce, decembre. Però… ha estat sempre així? És una paraula que a l’hora d’escriure i pronunciar pot causar incertesa entre persones castellanoparlants i també entre els aprenents de català com a segona o tercera llengua.

  2. El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el desè (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà que començava al març , abans la reforma de Numa Pompili . [2]

  3. desembre. Etimologia: del ll. decĕmber, -bris, der. de decem ‘deu’, perquè era el desè mes de l’any romà primitiu 1a font: s. XIII, Desclot. masculí [abreviatura des.] [símbol DS] cronologia El dotzè i darrer mes de l’any. masculí [abreviaturades.] [símbolDS] cronologia El dotzè i darrer mes de l’any.

  4. Originàriament (primer calendari romà) era el desè mes de l’any (december: del llatí decem, 'deu’). La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual. Ni la introducció (al s XV) del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom. Té trenta-un dies.

  5. Traducción de "diciembre" en catalán. desembre, Desembre, desembre son las principales traducciones de "diciembre" a catalán. Ejemplo de frase traducida: Diciembre es el último mes del año. ↔ Desembre és el darrer mes de l'any. diciembre noun masculine gramática.

  6. desembre n. m. Dotzè i últim mes de l'any: el 25 de desembre és Nadal. Manca quelcom important? Informa dels errors o proposa millores. 'desembre' apareix també a les següents entrades: any - capricorn - darrer - feiner - hivern - Nadal - sagitari - solstici - tardor. Entrades dels fòrums amb la/les paraula/les "desembre" al títol:

  7. Català [ modifica] Pronúncia (i): oriental /dəˈzem.bɾə/, occidental /deˈzem.bɾe/ ⓘ. Rimes: -embɾe. Etimologia: De l’antic deembre amb influència de desè, de decembre, del llatí decembre (m), acusatiu de december ‎ ( «desè mes del calendari romà» ), segle XIII.