Resultado de búsqueda
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar l' Imperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
- 1077
- dinastia
- Orígens
- Auge
- Expansió Territorial
- Descens I Caiguda
El títol de xa de Khwarizm (Khwarizmshah) va ser introduït el 305 dC pel fundador de la dinastia dels àfrigides i va existir fins al 995. Després d'un breu interval, el títol es va restablir. Durant la revolta de Khwarizm el 1017, els rebels van matar el llavors governant de khwarizm Mamun II i la seva dona Khurra-ji, germana del sultà dels gaznèvi...
Anuixtigin Garčai
1. Vegeu també: Anuixtigin Anuixtigin Garčai va ser un comandant mameluc turc dels seljúcides i governador de Khwarizm des de aproximadament el 1077 fins al 1097. Va ser el primer membre de la seva família a governar Khwarizm, i homònim de la dinastia que governaria la província el segle XII i principis del segle xiii. Anuixtigin va ser posat al comandament juntament amb el seu mestre Al-Taj Gümüshtegin el 1073 pel sultà seljúcida Màlik-Xah I per recuperar el territori del nord del Gran Khora...
Atsiz ibn Muhammad
1. Vegeu també: Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin Atsiz va guanyar la seva posició després de la mort del seu pare el 1127. Durant la primera part del seu regnat, es va centrar a assegurar Khwarizm dels atacs nòmades. El 1138 es va rebel·lar contra el seu sobirà, el sultà seljúcida Àhmad Sanjar, però va ser derrotat a Hazarasp i obligat a fugir. Sanjar va instal·lar el seu nebot Suleiman Shah com a governant de Khwarizm i va tornar a Merv. Atsiz va tornar, però, i Suleiman Shah no va poder ma...
Il-Arslan i Tekix
1. Vegeu també: Alà-ad-Din Tekix Il-Arslan va ser el xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172. Era fill d'Atsiz. Inicialment, Il-Arslan va ser nomenat governador de Djand, un lloc avançat del Sirdarià que havia estat reconquerit recentment pel seu pare. El 1156, Atsiz va morir i Il-Arslan el va succeir com Khwarizmshah. Com el seu pare, va decidir homenatjar tant el sultà seljúcida Sanjar com el gurkhanKara-khitai. Sanjar va morir pocs mesos després de l'ascensió d'Il-Arslan, provocant el cao...
Muhàmmad de Khwarizm
1. Vegeu també: Alà-ad-Din Muhàmmad Després de la mort del seu pare Tekix, Muhàmmad el va succeir. El 1218, un petit contingent de mongols va creuar les fronteres a la recerca de Kutxlug, un general enemic fugit. En recuperar-lo amb èxit, Genguis Khanva entrar en contacte amb el Shah. Genguis buscava obrir relacions comercials, però després d'escoltar informes exagerats dels mongols, el Shah va creure que aquest gest només era una estratagema per envair Khwarizm. Genguis va enviar emissaris a...
Terken Khatun
1. Vegeu també: Terken Khatun A la vigília de la invasió mongola, es va desenvolupar una diarquia a l’Imperi Khwarizm. El Khwarazmshah Muhàmmad va ser considerat el governant absolut, però la influència de la seva mare Terken Khatun també va ser gran. Terken Khatun fins i tot va tenir el làqab: "el governant del món" (Khudavand-e Jahaan), i un altre pels seus decrets: "Protector de pau i fe, Turkan el Gran, el governant de les dones dels dos mons". Terken Khatun tenia un diwanseparat, un pala...
Invasió i col·lapse mongol
1. Article principal: Invasió mongola de Khwarezm El 1218, Genguis Khan va enviar una missió comercial a l'estat, però a la ciutat d'Otrar, el governador, sospitant que els ambaixadors del Khan eren espies, va confiscar els seus béns i els va executar. Genguis Khan va exigir reparacions, que el Shah es va negar a pagar. Genguis va prendre represàlies amb una força de 100.000 a 200.000 homes, llançant una invasió de múltiples vessants. El febrer de 1220 l'exèrcit mongol va creuar el Sirdarià....
- 50.000.000
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin; Biografia; Naixement: segle XI : Mort: 1127 : Khwârazm-Shah (en) 1097 – 1127 ← Ekinchi (en) – Atsız → : Dades personals; Religió: Islam i sunnisme: Activitat; Ocupació: polític: Família; Fills: Atsız, Tajedeen (en) Pare: Anuixtigin
- 1127
- polític
- segle XI
Al-Mustànsir (fatimita) Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah ( àrab: أبو تميم معاذ بن الظاهر المستنصر بالله, Abū Tamīm Muʿād ibn aẓ-Ẓāhir al-Mustanṣir bi-Llāh ), més conegut pel seu làqab al-Mustànsir ( el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094 ), fou califa fatimita al Caire ( 1036 - 1094 ).
About: Anushtegin dynasty. The Anushtegin dynasty or Anushteginids (English: /ænuʃtəˈɡinid/, Persian: خاندان انوشتکین), also known as the Khwarazmian dynasty (Persian: خوارزمشاهیان) was a Persianate Sunni Muslim dynasty of Turkic mamluk origin from the Bekdili clan of the Oghuz Turks.
Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. Política de privadesa; Quant al projecte Viquipèdia; Descàrrec de responsabilitat; Codi de conducta; Desenvolupadors; Estadístiques; Declaració de cookies; Versió per a mòbils
